PETITES COSES IMPORTANTS

  Salvador Illa ataca el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA i ho fa al Parlament de Catalunya. Que la màxima autoritat política de Catalunya, el president de la Generalitat, ataqui a un ciutadà innocent, noble i que fa el que creu que ha de fer, que ha perdut la feina i està amenaçat de mort per denunciar corrupció a la DGAIA i ho faci a més en seu parlamentària, demostra que aquest no és el "Govern de tothom" i que la seva autoritat és més que qüestionable. La manca de sensibilitat i pitjor encara, manca de resolució per resoldre situacions, com a mínim, anòmales si no delictives  dins els estaments del govern és imperdonable i no es pot tolerar. Ara, aquest ciutadà indefens, de comportament noble i responsable ha estat atacat públicament per Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat. https://t.co/qQBtagOGUW

Com podem constatar si la justícia espanyola és diferent? Doncs, comparant fets similars en altres democràcies enfront de l'espanyola. Comparem el comportament de la justícia espanyola davant el procés d'independència de Catalunya amb el tracte donat en altres països davant situacions similars: 1 - Regne Unit (Escòcia). El conflicte s’ha gestionat políticament, no penalment. El referèndum de 2014 es va permetre via acord polític amb Westminster. El Tribunal Suprem britànic ha resolt qüestions de competències, però sense penes ni persecució penal contra líders polítics. Cap polític escocès ha estat condemnat per intentar avançar cap a la independència. 2 - Canadà (Quebec). El Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 que el Quebec no pot declarar la independència unilateralment, però el govern federal està obligat a negociar si hi ha un mandat democràtic clar. L’Estat mai ha processat penalment líders quebequesos. Dos referèndums (1980 i 1995) gestionats sense conflictes jurídics. 3...

  Aquests darrers dies, per obra i gràcia de la "pesta porcina africana", hem tingut l'oportunitat de veure i sentir com treballa, parla i es compromet el conseller d'agricultura, Òscar Ordeig i Molist. Gratament sorprès he de dir, i els que em llegiu ja sabeu que habitualment si parlo del PSC no és precisament per llençar floretes. Tant de bo, tots els polítics del PSC i de la resta de partits, tinguessin la seva preparació i resposta davant de situacions tan complicades com una possible pandèmia de pesta porcina africana, que no implica problemes de salut per les persones, però que pot provocar un maldecap monumental a l'economia catalana, en el sector de l'exportació porcina. Moltes gràcies, honorable conseller.

  Una compareixença al Congrés dels Diputats (Espanya) té com a finalitat que una persona, en aquest cas Carlos Mazón, proporcioni informació, expliqui decisions o respongui preguntes davant dels diputats. Objectius principals d’una compareixença: Rendir comptes: Explicar actuacions, decisions polítiques, gestió pressupostària o execució de polítiques públiques. Aportar informació: Facilitar dades tècniques, informes o aclariments necessaris perquè els diputats puguin prendre decisions informades. Respondre preguntes i aclarir dubtes: Permet als grups parlamentaris demanar explicacions directes sobre temes concrets. Assegurar transparència: Convertir l’activitat del Govern o d’un organisme en objecte de control públic i parlamentari. Debatre qüestions d’actualitat: Analitzar problemes, crisis o esdeveniments que requereixen explicació immediata o detallada. Avaluar polítiques públiques: Comprovar l’eficàcia de lleis, programes o projectes en funcionament. Preparar o justificar...

1. El català com a llengua pròpia i oficial A Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia (article 6), el català és la llengua pròpia del país i, juntament amb el castellà, és llengua oficial. Això vol dir que tothom té el dret d’usar-les i el deure de conèixer el castellà, però no s’imposa el deure de conèixer el català. (Recordeu Alfonso Guerra: nos hemos cepillado el estatuto de catalunya). 2. Diferència entre “dret a saber” i “dret a no saber” El sistema jurídic espanyol reconeix el dret d’utilitzar el català, però no reconeix el dret a ignorar-lo, per diversos motius: El català forma part del patrimoni cultural col·lectiu. El seu ús i coneixement s’emparen com a bé comú, i per tant no pot existir un “dret a no conèixer-lo”, ja que això aniria en contra de l’obligació dels poders públics de promoure’n l’ús i la normalització. L’ordre constitucional no preveu el dret a no conèixer una llengua oficial (miracle). La Constitució espanyola (art. 3.1) estableix que el castellà és la llengua ...

La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...

  Aquest és el meravellós eslògan que l'equip de col·laboradors de Salvador Illa i Roca va dissenyar per les darreres eleccions a la Generalitat de Catalunya. I que malauradament hem de suportar tots i totes com a eslògan d'un govern imposat gràcies a Esquerra Republicana. Aquests darrers si, aquests han resultat beneficiats per múltiples càrrecs i paguetes pactades abans que el M.D.P. (molt deplorable president) arribes a ser investit per, el també deplorable, Pere Aragonès i Garcia. Una escena que va remoure les panxes de tots els independentistes catalans, més de 2 milions, en la que es va imposar la medalla de la generalitat a un home que: Va mantenir postura contrària al referèndum Va votar a favor del 155 Va fer una gestió pèssima del Ministeri de Sanitat espanyol (tema mascaretes, per exemple) Està a favor de la devolució de les obres d'art a Sijena. Professa obediència absoluta a les ordres de Pedro Sánchez Va pel món parlant l'idioma de l'imperi a la mínima...

Avui, els dos sindicats majoritaris UGT i CCOO ho han tornat a fer. Han convocat una vaga pro Palestina per aquest matí. Ara, que hi ha un alto el foc , que hi ha negociacions per donar la guerra per acabada, no hi ha motiu per fer aquesta convocatòria i tornar a perjudicar la gent que intenta arribar a l'hora a la feina o a fer qualsevol altra gestió necessària. De motius per convocar vagues a Catalunya en tenim a coces. Els problemes de Rodalies , Renfe i dels ciutadans per anar cada dia a la feina. Desigualtat social i crisi d’habitatge Precarietat laboral i pèrdua de poder adquisitiu Crisis del sistema de benestar i serveis públics Emergència climàtica i gestió del territori Delinqüència als carrers , inseguretat Immigració excessiva ... Sincerament, cada cop veig els sindicats més allunyats de la realitat i necessitats dels ciutadans. I no és una impressió només meva, el nombre total d'afiliats entre tots dos sindicats no ha variat gaire en els darrers 50 anys. Si...

  Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies. No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte. Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts). I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina? A Israel no moren innocents? I a Rússia? I a Ucraïna? I a Myanmar, Sudan o Etiòpia? Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats. No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima? Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una co...

Qualsevol conflicte bèl·lic porta inclòs de sèrie, molts morts, ferits, molta destrucció, crims a l'ombra, violacions, assassinats a sang freda, pèrdues econòmiques importantíssimes pels bàndols implicats, patiments, trastorns psicològics... i totes aquestes pèrdues triguen dècades, quan no generacions senceres a desaparèixer. Posicionar-se a favor o en contra de qualsevol dels bàndols combatents, encara que un d'ells faci moltes més bestieses que l'altre em sembla un error greu. El que cal és tractar d'impedir per tots els mitjans qualsevol conflicte bèl·lic. Tothom que tingui edat suficient, recordarà com es va comportar la societat espanyola davant el conflicte de l'Iraq. Una gran part s’hi va oposar. El 15 de febrer de 2003 es van organitzar manifestacions multitudinàries contra la guerra (més d’un milió de persones a Madrid i centenars de milers en altres ciutats). Els manifestants no anàvem a favor o en contra de cap bàndol, tot al contrari, protestàvem i dema...

El discurs del Molt Deplorable President (MDP), Salvador Illa i Roca, per la Diada de Catalunya d’enguany, 2025, ha estat un discurs probablement escrit per col·laboradors, llegit amb presses, i sense mostrar cap mena de sentiment. Tant és, si ens parla de la “llengua” com de “la immigració”, l’expressió del seu rostre i el seu to de veu segueixen immutables. Per cert, de la llengua n’ha parlat ben poc. Un discurs de 5 minuts i 44 segons que només serveix per deixar clar quina mena de persona tenim al front del nostre govern i avergonyir-nos fins al plor. Moltes gràcies, ERC per tan immillorable regal, no l'oblidarem mai. Incendis, genocidi palestí, vendre'ns la immigració com si fos un bé diví... Un discurs calcat a aquest podria servir perfectament per qualsevol altra comunitat autònoma, sembla ben bé dictat des de Madrid. Referències a la història de Catalunya: cap. Recordatori de la lluita pels drets i llibertats del poble de Catalunya: cap. Valoració de la memòria col·lect...

Ahir a Brussel·les, es va produir una reunió entre dos presidents de Catalunya, l'actual Salvador Illa i Roca i el de debò, Carles Puigdemont i Casamajó. I per què dic, l'actual i el de debò?  Illa va guanyar les eleccions amb un resultat pírric de 42 escons, quan la majoria absoluta està en 68. I va poder governar després de mesos esperant col·laboradors no independentistes que li prestessin l'aval que necessitava. Em refereixo a ERC i Comuns que van trair els ciutadans de Catalunya fent-nos un regal enverinat, a canvi de certes concessions. En canvi, el 2015, Junts va guanyar les eleccions amb 62 escons, només 6 per sota de la majoria absoluta. Però això és només el principi. Després de la DUI activada per Carles Puigdemont el 27 d'octubre del 2017, el Senat espanyol permet l'activació de l’article 155 de la Constitució, destituint el president i tot el govern de Catalunya, i convocant noves eleccions al Parlament. Per tant, el 130 president de Catalunya, va ser d...

Carta oberta a Salvador Illa i Roca. Benvolgut Molt Deplorable President... El "Govern de tothom" no veu el que passa amb la llengua catalana? No veu el que passa amb la llengua al nostre país? No veu, el desgavell que provoca el bilingüisme? No veu que  la nostra principal identitat, és la nostra llengua, i que l'estem perdent a passes de gegant? El "Govern de tothom" no veu que cal solucionar aquest problema d'arrel i per sempre més? El "Govern de tothom" no pensa lluitar per defensar la nostra parla? Cal protegir el català, cal fer-lo l'única llengua oficial del país.  Això, si seria governar per tothom.

Avui si tenim res a celebrar, i no té res a veure amb la presa de possessió com a president de "comunitat autònoma al servei de Sánchez i el Borbó" del M.D.P. Salvador Illa i Roca, (D de deplorable).  Els independentistes, els que volem una República Catalana Lliure, democràtica, avançada i envejable a ulls de tothom, celebrem la tornada a Catalunya, del M.H.P. Carles Puigdemont i Casamajor, avui fa exactament un any. Tenia tots els factors en contra, Parlament i parc de la Ciutadella blindats, controls viaris, vigilància amb drons, controls perifèrics a ports i aeroports, Mossos, Guàrdia Urbana, Policia Nacional i finalment l'"operació gàbia" de sortida. Amb tot això, ell va complir la seva promesa, va arribar a l'Arc de Triomf, va saludar, va fer el seu parlament, es va acomiadar i va marxar evitant la seva pròpia detenció per poder tornar a l'exili i d'aquesta forma seguir lluitant per la República Catalana que volem. Sabem que té molts detractors...

Júlia Climent Monzó, alcaldessa suplent i accidental (i més accidental que suplent) de la ciutat de València, ha publicat una salutació al llibret de les festes de les Corregudes de Joies de Pinedo –que es fan del 14 al 16 d’agost– carregada d’errades lingüístiques. En solament cinc paràgrafs curts, n’hi ha pel cap baix vint-i-una. Ja sabem que pertany al PP, i també que, el PP i el valencià o català, no són "parella de fet", més aviat es duen a matar. Ara bé, això no justifica pas un desconeixement abrupte de la llengua pròpia dels valencians i valencianes, i més encara desenvolupant un càrrec públic. Un paperot amb cinc paràgrafs i vint-i-una faltes ortogràfiques provoca una baixada de nota en qualsevol examen (ui, quina paraula més lletja), millor diguem "prova", i si és justament l'assignatura de llengua un MD directe. Però això no és el més greu. Actualment, escriguis on escriguis, sigui ordinador, tauleta o mòbil tens correctors gramaticals a punta pala. F...

  Que un polític falsegi les dades dels seus estudis al web oficial és greu i preocupant per diverses raons: - Ataca la confiança pública: Els polítics són representants dels ciutadans i, per tant, se’ls exigeix un mínim d’honestedat. Falsejar informació, encara que sembli menor, erosiona la confiança en les institucions. - Desvirtua el mèrit i la transparència: Si un càrrec públic presumeix de titulacions que no té, està donant una imatge enganyosa del seu perfil. Això pot afavorir-lo injustament davant d'altres candidats que han seguit una trajectòria real i legítima. - Hipocresia i cinisme polític: Molts d’aquests polítics exigeixen rigor, sacrifici i ètica a la ciutadania, però no apliquen aquests valors a ells mateixos. Això crea una percepció de “doble vara de mesurar”. - Pot tenir conseqüències legals o institucionals: Tot i que en molts casos falsejar estudis no és delicte si no hi ha un ús fraudulent (com fer-se passar per metge, advocat, etc.), sí pot ser motiu de rep...

En el meu article anterior, titulat ORIOL JUNQUERAS, EL BOTIFLER MAJOR, ja començo a introduïr l'idea de que aquest personatge no és ni de lluny, aigua clara. Junqueras ha estat boicotejant la unió independentista des de l'any 2014 com a mínim. Junqueras no és independentista, es tan unionista i espanyolista com Salvador Illa, i encara que no m'agradi he de dir que aquest darrer és força més honest que Junqueras. Com a mínim no se'n ha amagat mai de la seva condició. Junqueras segueix fingint. Junqueras, es va reunir diversos cops l'any 2017 amb Soraya Sáez de Santamaria (SSS) per intentar desactivar el procès d'independència. Recordem que en aquelles dates SSS. era la presidenta del CNI i a més la vicepresidenta del govern de M punto Rajoy. Com algú que diu ser independentista es reuneix amb SSS? Quina personalitat ha de tenir algú per poder mantenir relacions amb dos sectors de la societat tant diferents i oposats? Com s'ho fa per que ningú se'n adoni?...

Passat el 9N (any 2014), Esquerra Republicana de Catalunya, comença a fer moviments estranys, enfrontant-se a Artur Mas. Oriol Junqueras es desmarca d’anar units a favor de la independència. Aquest fet tan sorprenent ja no el vàrem entendre la majoria de catalans, a què juga aquest ara? No va voler anar a eleccions amb un partit únic que reunís a ERC i el PdeCAT. Va acusar a Mas de no fer un referèndum vinculant, boicotejant-lo primer i posteriorment, quan ja es veia que seria un èxit, afegint-se. Aquesta mateixa jugada la repetiria temps després amb Carles Puigdemont. Les eleccions es van fer el setembre del 2015, massa tard, puix que els de Podem havien entrat fort en la política gràcies al suport de l’establishment- i el 47% i escaig dels vots independentistes van ser insuficients per fer valer el resultat i declarar la independència. ERC (amb Antonio Baños com a representant la CUP i tots els mitjans de comunicació de l’establishment) van sortir en tromba dient que no s’ha...

1. No és possible cap negociació amb qui et vol eliminar. 2. La capacitat negociadora de la banda "catalana" és espanyolista i mancada d'aspiracions reals i positives. 3. Cada cop que s'intenta o es vol intentar millorar les condicions de Catalunya, els mitjans, partits, personatges radiofònics o televisius, influenciadors i galifardeus de tota mena engeguen la màquina (la del fang no, l'altre que és més perfumada), i el resultat obtingut no és res més, que una altra pluja d'odi, rancúnia i malediccions des de qualsevol punt del país veí. 4. N'estem tips, farts i convençuts que no ens calen més batalletes ni negociacions, estem perdent el temps. Cal trencar del tot i com més aviat millor. 5. Ara bé, que fem amb els nostres partits polítics, inútils de totes totes per assolir la independència? Aquest és el nostre autèntic problema.

El fet que un lloc web obligui els seus usuaris a pagar una quota o empassar-se les galetes (cookies), privant l'entrada si no accedeixes a alguna de les dues condicions, es pot considerar una forma de xantatge? No, en principi no és un xantatge en sentit legal. El xantatge, en dret penal, implica: Una amenaça o coacció per obtenir un benefici (normalment econòmic), Intenció de perjudicar o causar por si no es compleix. En aquest cas, no hi ha una amenaça il·legítima: simplement el lloc web posa condicions d’accés al seu contingut o servei, cosa que entra dins dels seus drets comercials, sempre que es faci amb transparència i dins del marc legal. Però... és èticament qüestionable? Sí, absolutament. Molts defensors dels drets digitals consideren aquestes pràctiques com a: Abús de poder digital, Coacció encoberta, perquè l’usuari no té una alternativa realista, “Accepta o paga” no és consentiment lliure en la pràctica. Aquest és el motiu pel qual autoritats com el Comitè Europeu de P...