PETITES COSES IMPORTANTS

  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864

Article molt extens i formatiu que, bàsicament, serveix per explicar la situació actual i el camí que ens ha portat fins aquí. Informació interessant, sens dubte… encara que arriba amb una puntualitat digna d’un tren que passa quan l’estació ja és tancada. Personalment crec que tot plegat arriba massa tard. La situació sembla ja força irreversible, i els clients, siguem particulars o pimes, tenim més aviat el paper d’espectadors que no pas de participants. Una sensació molt reconfortant, tot sigui dit. Fa molts anys que això es veia venir i, sorprenentment, ningú ha fet gran cosa per evitar-ho. El nombre d’oficines bancàries s’ha reduït fins a la mínima expressió, el tracte al client ha anat derivant cap a una amable desídia institucional, i dels horaris d’atenció… bé, potser és millor no obrir aquest meló. Ara tenim oficines bancàries que no disposen d’efectiu, però sí d’un encantós aire de cafeteria de càpsules (sense dir marques, és clar). Això sí: si no tens una quantitat respectab...

Els fets van tenir lloc en un escenari tan èpic com inesperat: la comissaria de policia de Vilanova i la Geltrú, aquell lloc màgic on la gent entra per renovar el DNI i surt amb històries que semblen guions de sitcom administrativa. Era el 9 de març de 2026, abans-d’ahir mateix. Un ciutadà, Albert Montserrat Eroles , va anar tranquil·lament a fer el que qualsevol mortal fa tard o d’hora: renovar el document nacional d’identitat. Tot normal… fins que va cometre l’acte revolucionari del dia: demanar atenció en català. Sí, en català. A Catalunya. Una idea realment arriscada. En arribar, els agents li expliquen que hi ha problemes informàtics. Però cap problema, perquè hi ha una màquina dins d’una cabina que ho solucionarà tot. Ja se sap: quan falla la informàtica, sempre hi ha una altra informàtica que falla amb més estil. El funcionari parla en castellà, Montserrat en català, i durant una estona tot flueix amb la calma diplomàtica d’una reunió de l’ONU… fins que entra en escena la pro...

Divendres, 6 de març del 2026. Un ciutadà català puja tranquil·lament a un tren a Lleida-Pirineus direcció Barcelona. Tot sembla normal fins que, sorpresa absoluta, el tren s’atura. Però no passa res, perquè vint minuts després apareix l’interventor per tranquil·litzar els passatgers amb una informació molt útil: arribarem amb una hora de retard perquè hi ha un incident a Sants. I, per descomptat, tot això en castellà. Per què complicar-se, oi? L’usuari, que devia tenir la gosadia de voler entendre on era exactament, li fa una pregunta molt exòtica a l’interventor: “Som en un túnel?” En català, és clar. Un repte lingüístic gairebé impossible. La resposta arriba ràpidament: “No t’entenc.” L’usuari, ingenu de mena, pensa que potser ha parlat massa ràpid i repeteix la pregunta vocalitzant. Però aquí és quan la conversa puja de nivell cultural. L’interventor decideix contestar en basc amb una mena de lliçó magistral de comunicació internacional: “Tu em parles català i jo en basc. Tu no m’e...

A partir d’avui, aquest bloc estrena una nova secció dedicada a explicar casos reals de catalanofòbia, tant del passat com del present… i, si cal, també dels que vagin apareixent en el futur. La idea té dos objectius molt clars: • Fer més visible la magnitud d’una situació que, malauradament, es repeteix cada vegada més sovint i que resulta tan incòmoda com injusta. • Anar construint, a poc a poc, un petit directori de locals, empreses o persones que dificulten la convivència lingüística. L’objectiu és senzill: ajudar-nos entre tots a evitar situacions desagradables amb qui menysprea, maltracta o margina la nostra llengua. Costa d’entendre, i fins i tot resulta poc intel·ligent des d’un punt de vista comercial, que hi hagi persones, siguin immigrades o autòctones (encara més sorprenent en aquest cas), que decideixin exigir als seus propis clients que canviïn al castellà, sovint anomenat per ells mateixos “espanyol”. Tot plegat amb el risc de perdre clients o negoci només per mantenir u...

Dissabte al vespre, al centre de Barcelona, es va viure una d’aquelles escenes que, si no fossin reals, semblarien escrites per un guionista amb massa cafè i poca fe en la humanitat. Tot va començar quan un client va cometre un acte d’audàcia gairebé revolucionari: parlar en català. Sí, en català. A Catalunya. Una gosadia que, aparentment, alguns consideren tan provocadora com entrar a una piscina amb sabates. L’escenari del drama va ser el restaurant equatorià El Ñaño Balmes, al carrer de Balmes 18 de Barcelona. El client, inconscient del perill, va demanar els plats en català. I aquí ve el primer gir argumental que faria plorar d’emoció qualsevol detectiu: els cambrers el van entendre perfectament. Tant, que tots els plats que van arribar a la taula eren exactament els que havia demanat. Un miracle lingüístic digne d’estudi científic. Però, pel que sembla, entendre el català no era el problema. El problema era… que existís. Quan el client va comentar la situació, la conversa va evolu...

Benvolgut Marc, Els oients de RAC1 estem avesats a la paraula viva, a la rèplica àgil i al somriure que talla com un bisturí de vellut. Justament per això, el silenci sobta més que un crit. En una entrevista recent, la col·laboradora Brigitte Vasallo va afirmar, entre altres coses, que “el català serà recordat com una llengua feixista” i que “el català morirà igual”. Declaracions d’aquest calibre no són simples provocacions de sobretaula: són pedres llançades contra una llengua que, agradi més o menys, és patrimoni compartit de milions de persones. El que desconcerta no és tant l’existència d’opinions crítiques, que formen part del debat democràtic, sinó l’absència de contrapunt. La llengua catalana no necessita protecció paternalista, però sí un mínim de rigor quan se la vincula amb les ideologies que han perseguit precisament la seva existència. Davant d’afirmacions tan categòriques, una pregunta incisiva hauria estat saludable. Una matisació, fins i tot breu, hauria estat elegant. U...

Servei de Recollida de Residus. Ajuntament de Barcelona. Em dirigeixo a vosaltres per expressar la meva indignació arran dels fets ocorreguts la matinada del dia 4 de març del 2026 al carrer Gustavo Bécquer, a l'altura del número 61, quan, durant les tasques de recollida de brossa dels contenidors situats en el citat carrer i número, els operaris van trencar la lluna posterior del meu vehicle correctament estacionat en bellugar el contenidor per buidar-lo. El que resulta especialment greu no és només el dany material ocasionat, sinó el fet que cap operari deixés cap nota informativa, avís o dada de contacte. Trobar el vehicle amb el vidre completament destrossat i cap explicació és, senzillament, inadmissible, menys encara tractant-se d'un servei públic pagat pels ciutadans. Entenc que en el desenvolupament d’un servei públic poden produir-se incidents puntuals. El que no és acceptable és l’absència total de comunicació i responsabilitat posterior. Una nota al parabrisa hauria ...

El català, aquesta criatura filològica que va sobreviure a decrets, dictadures i al doblatge de Telecinco i d'altres, resulta que és una llengua feixista, segons Brigitte Vasallo, perquè hi ha gent que el vol parlar. Fascinant gir de guió. Si exigeixes que et respectin la llengua pròpia, ets Darth Vader amb diccionari. Imaginem-ho: - “Bon dia, em podria atendre en català?” -  Això és un abús de poder. Na Brigitte va fer unes afirmacions incendiàries sobre la nostra llengua al programa 'Vostè Primer' de Rac1, conduït per Marc Giró. Donat que, ni el conductor del programa ni Rac1, han donat resposta a aquestes declaracions de la senyora? Vasallo, ho faig jo. Na Brigitte Vasallo va criticar la llengua catalana i els catalans amb sarcasme i amenaces gratuïtes a la nostra llengua, el català. De cop, el simple fet de voler viure en la llengua pròpia es converteix en opressió Intergalàctica i  el “si us plau” passa a ser una arma de destrucció massiva. L’argument estrella: “No pod...

 Imatge creada per mi amb ajut de la IA. Molts fa anys i panys que ens vàrem autodeterminar i autoindependitzar nosaltres a nosaltres mateixos, en conseqüència estem mental i emocionalment desconnectats d’Espanya. Malgrat tota la immigració enviada a posta, malgrat totes les maniobres contra la nostra llengua, forma de ser, cultura, malgrat els atemptats contra el sistema sanitari, el corredor mediterrani, el servei ferroviari… seguim dempeus i plantem cara al que ens pugui venir. Ens sabem catalans i, per tant, molt diferents, i això no ens ho pren ningú fins a la mort. Visca Catalunya, Visca els Catalans.

Qui està de pega, amb els collons ensopega. Perdoneu la finor lèxica, però quan la realitat decideix fer stand up, cal deixar-li el micròfon. Resulta que el govern de l’Espanya autoproclamada progressista, amb el sempre inspirat Pedro Sánchez Pérez-Castejón al timó, ha decidit que el gran drama de la mobilitat ibèrica no són els sots, ni els peatges, ni els col·lapses de l’operació retorn. No. El veritable enemic de la seguretat viària és… l’accent obert. Sí, heu llegit bé. Ara sembla que la pau a les carreteres depèn de redreçar les titlles rebels. Perquè, segons aquesta nova èpica administrativa, és infinitament més segur que Barberà passi a dir-se Barberá. Ja se sap que una vocal amb accent inclinat cap a l’est pot provocar marejos, desviaments sobtats i, en casos extrems, un xoc frontal amb la gramàtica castellana. Imaginem l’escena: un conductor distret veu una “à” i, incapaç de gestionar aquella inclinació sospitosa, perd el control del vehicle. El cotxe rebota contra la barrera ...

A primers de febrer d'enguany, van comparèixer a la Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya, el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero Álvarez i la consellera d'interior Núria Parlon Gil. El motiu de la compareixença era aclarir les circumstàncies en què es va detenir i denunciar un ciutadà innocent. Els compareixents són dos càrrecs importants que poden perjudicar la vida dels ciutadans només fent ús de la seva paraula. A sota hi ha l'enllaç a un vídeo que ha fet Octuvre arran d'aquest cas tan greu. I dic tan greu perquè arran de les accions dels Mossos el dia dels fets, es va produir una denúncia absolutament injustificada contra un ciutadà innocent que només es manifestava amb una senyera enganxada a una canya de pescar. Les acusacions injustificades es van convertir en denúncia, produint maldecaps, despeses i patiments durant mesos a aquest ciutadà innocent. Afortunadament, un jutge, va veure la veritat del tema i va tancar el cas a favor del c...

Vull fer-vos arribar el meu més sincer agraïment per la vostra trajectòria exemplar i pel servei ininterromput que oferiu des de fa més de setanta anys al carrer Còrsega de Barcelona. Mantenir viu un establiment durant tantes dècades és molt més que una fita empresarial: és un compromís amb el barri, amb la tradició i amb generacions de clients que hem crescut compartint moments al voltant dels vostres xurros i la vostra xocolata, sigui al matí, tarda o de matinada. La constància, la qualitat del producte, la seva diversitat i l’atenció propera que sempre oferiu són el reflex d’una feina feta amb dedicació i estima. Formeu part de la memòria col·lectiva del barri, de la ciutat i del país. I sou un gran exemple de continuïtat i professionalitat. També una mostra de la feina ben feta i de l'emprenedoria que caracteritza la societat catalana. Gràcies per tots aquests anys de servei i per continuar endolcint o salant la vida de Barcelona dia rere dia. Per molts anys, pugueu continuar a...

  Salvador Illa té una capacitat de gestió que recorda aquells rellotges suïssos minimalistes: elegants, silenciosos…  En els que de vegades costa saber si realment estan en marxa o simplement fan veure que tot està sota control. La seva presidència practica l’art subtil del “tot va bé” amb una serenor quasi zen. Hi ha trens que no arriben, pressupostos que es negocien amb pinces i consensos que caminen amb crosses, però l’ambient sempre és de despatx ordenat i carpetes perfectament alineades. Si la política fos un concurs de calma facial, ens enduríem l'Òscar. El seu estil no és el del capità que crida ordres des de la proa, sinó el del notari que certifica que el vaixell, tècnicament, continua sent un vaixell. Potser entra una mica d’aigua, però amb informes ben redactats tot sembla menys líquid. En la gestió del dia a dia hi ha una mena d’alquímia administrativa: transformar urgències en comissions, crisis en calendaris, i calendaris en futures reunions prometedores. Una co...

Ahir, va reaparèixer el president del “govern de tothom”. Mentida, a mi no em representa ni representarà cap persona que hagi dit “sí” al 155, i a uns quants milions de catalans més. I dic reaparèixer, per què ha ressorgit del no-res. Durant la seva absència no ha permès que es publiqués una sola fotografia d’ell, cap àudio, res. Tant és així, que ha donat peu a dubtes importants sobre la seva salut als ciutadans/es. Per una part important de catalans tampoc calia, doncs, no podem confiar en ell ni tampoc en la immensa majoria de consellers i la munió de càrrecs innecessaris que ha creat de nou, a banda de mantenir els d'ERC. Una munió de despeses extraordinàries a càrrec dels ciutadans que no eren ni són necessàries. I, a més, la seva absència no ha produït cap desgavell que no s’hagués pogut produir amb ell present. El país va igual de malament sense ell o amb ell. Aquests dies tan crítics haurien estat exactament igual amb ell present La seva manca de competència i les seves ide...

Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

Ignoro quin ha estat el vostre motiu per publicar a la vostra plataforma, aquest compendi insultant, propagandístic, execrable i molt malintencionat reportatge anomenat Ícaro. Ni és instructiu, ni explica la veritat, ni té en compte per quin motiu es van produir aquells esdeveniments i que demanaven les persones que es manifestaven públicament i pacíficament. És simplement un compendi d'actes brutals portats a terme per cossos policials espanyols alimentats per la prepotència d'una gran part de la societat espanyola que van anar a acomiadar-los als seus llocs de partida estimulant-los amb un crit de guerra, "a por ellos". I que la justícia, o no, espanyola els ha indultat i a més premiat per la seva gesta. Tenint en compte l'animadversió contra Catalunya i els catalans repartida en dosis "prèmium" per tota la geografia espanyola des del segle XIX, que segueix creixent a bon ritme gràcies a informacions tendencioses i fins i tot falses de principi a fi, e...

Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés.  - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...

  Salvador Illa ataca el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA i ho fa al Parlament de Catalunya. Que la màxima autoritat política de Catalunya, el president de la Generalitat, ataqui a un ciutadà innocent, noble i que fa el que creu que ha de fer, que ha perdut la feina i està amenaçat de mort per denunciar corrupció a la DGAIA i ho faci a més en seu parlamentària, demostra que aquest no és el "Govern de tothom" i que la seva autoritat és més que qüestionable. La manca de sensibilitat i pitjor encara, manca de resolució per resoldre situacions, com a mínim, anòmales si no delictives  dins els estaments del govern és imperdonable i no es pot tolerar. Ara, aquest ciutadà indefens, de comportament noble i responsable ha estat atacat públicament per Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat. https://t.co/qQBtagOGUW

Com podem constatar si la justícia espanyola és diferent? Doncs, comparant fets similars en altres democràcies enfront de l'espanyola. Comparem el comportament de la justícia espanyola davant el procés d'independència de Catalunya amb el tracte donat en altres països davant situacions similars: 1 - Regne Unit (Escòcia). El conflicte s’ha gestionat políticament, no penalment. El referèndum de 2014 es va permetre via acord polític amb Westminster. El Tribunal Suprem britànic ha resolt qüestions de competències, però sense penes ni persecució penal contra líders polítics. Cap polític escocès ha estat condemnat per intentar avançar cap a la independència. 2 - Canadà (Quebec). El Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 que el Quebec no pot declarar la independència unilateralment, però el govern federal està obligat a negociar si hi ha un mandat democràtic clar. L’Estat mai ha processat penalment líders quebequesos. Dos referèndums (1980 i 1995) gestionats sense conflictes jurídics. 3...