CERVESERIA UNIVERSITAT. PÇA. UNIVERSITAT 11, BARCELONA

Imatge
  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864

ENTITATS BANCÀRIES: SERVEI O BENEFICIS


Article molt extens i formatiu que, bàsicament, serveix per explicar la situació actual i el camí que ens ha portat fins aquí. Informació interessant, sens dubte… encara que arriba amb una puntualitat digna d’un tren que passa quan l’estació ja és tancada.

Personalment crec que tot plegat arriba massa tard. La situació sembla ja força irreversible, i els clients, siguem particulars o pimes, tenim més aviat el paper d’espectadors que no pas de participants. Una sensació molt reconfortant, tot sigui dit.

Fa molts anys que això es veia venir i, sorprenentment, ningú ha fet gran cosa per evitar-ho. El nombre d’oficines bancàries s’ha reduït fins a la mínima expressió, el tracte al client ha anat derivant cap a una amable desídia institucional, i dels horaris d’atenció… bé, potser és millor no obrir aquest meló.

Ara tenim oficines bancàries que no disposen d’efectiu, però sí d’un encantós aire de cafeteria de càpsules (sense dir marques, és clar). Això sí: si no tens una quantitat respectable de diners dipositats, el cafè te’l pagues tu. Detalls de cortesia financera.

I per fer-ho tot encara més còmode, cal anar-hi amb cita prèvia. Exactament igual que si anessis al CAP o a la perruqueria. Sense cita, no passes ni de la porta. La modernitat té aquestes coses.

Al final, com en tants altres àmbits, l’únic que realment compta és el compte de resultats de final d’any i la xifra multimilionària de beneficis de l’entitat abusadora de torn. La resta, clients inclosos, som una mena d’atrezzo econòmic que fa bonic a les estadístiques. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

LA "NO DEMOCRÀCIA"

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)