PETITES COSES IMPORTANTS

Qualsevol conflicte bèl·lic porta inclòs de sèrie, molts morts, ferits, molta destrucció, crims a l'ombra, violacions, assassinats a sang freda, pèrdues econòmiques importantíssimes pels bàndols implicats, patiments, trastorns psicològics... i totes aquestes pèrdues triguen dècades, quan no generacions senceres a desaparèixer. Posicionar-se a favor o en contra de qualsevol dels bàndols combatents, encara que un d'ells faci moltes més bestieses que l'altre em sembla un error greu. El que cal és tractar d'impedir per tots els mitjans qualsevol conflicte bèl·lic. Tothom que tingui edat suficient, recordarà com es va comportar la societat espanyola davant el conflicte de l'Iraq. Una gran part s’hi va oposar. El 15 de febrer de 2003 es van organitzar manifestacions multitudinàries contra la guerra (més d’un milió de persones a Madrid i centenars de milers en altres ciutats). Els manifestants no anàvem a favor o en contra de cap bàndol, tot al contrari, protestàvem i dema...

El discurs del Molt Deplorable President (MDP), Salvador Illa i Roca, per la Diada de Catalunya d’enguany, 2025, ha estat un discurs probablement escrit per col·laboradors, llegit amb presses, i sense mostrar cap mena de sentiment. Tant és, si ens parla de la “llengua” com de “la immigració”, l’expressió del seu rostre i el seu to de veu segueixen immutables. Per cert, de la llengua n’ha parlat ben poc. Un discurs de 5 minuts i 44 segons que només serveix per deixar clar quina mena de persona tenim al front del nostre govern i avergonyir-nos fins al plor. Moltes gràcies, ERC per tan immillorable regal, no l'oblidarem mai. Incendis, genocidi palestí, vendre'ns la immigració com si fos un bé diví... Un discurs calcat a aquest podria servir perfectament per qualsevol altra comunitat autònoma, sembla ben bé dictat des de Madrid. Referències a la història de Catalunya: cap. Recordatori de la lluita pels drets i llibertats del poble de Catalunya: cap. Valoració de la memòria col·lect...

Ahir a Brussel·les, es va produir una reunió entre dos presidents de Catalunya, l'actual Salvador Illa i Roca i el de debò, Carles Puigdemont i Casamajó. I per què dic, l'actual i el de debò?  Illa va guanyar les eleccions amb un resultat pírric de 42 escons, quan la majoria absoluta està en 68. I va poder governar després de mesos esperant col·laboradors no independentistes que li prestessin l'aval que necessitava. Em refereixo a ERC i Comuns que van trair els ciutadans de Catalunya fent-nos un regal enverinat, a canvi de certes concessions. En canvi, el 2015, Junts va guanyar les eleccions amb 62 escons, només 6 per sota de la majoria absoluta. Però això és només el principi. Després de la DUI activada per Carles Puigdemont el 27 d'octubre del 2017, el Senat espanyol permet l'activació de l’article 155 de la Constitució, destituint el president i tot el govern de Catalunya, i convocant noves eleccions al Parlament. Per tant, el 130 president de Catalunya, va ser d...