Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Espanya

CERVESERIA UNIVERSITAT. PÇA. UNIVERSITAT 11, BARCELONA

Imatge
  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864

ENS AIXEQUEN LA CAMISA CADA DIA

Imatge
1. No és possible cap negociació amb qui et vol eliminar. 2. La capacitat negociadora de la banda "catalana" és espanyolista i mancada d'aspiracions reals i positives. 3. Cada cop que s'intenta o es vol intentar millorar les condicions de Catalunya, els mitjans, partits, personatges radiofònics o televisius, influenciadors i galifardeus de tota mena engeguen la màquina (la del fang no, l'altre que és més perfumada), i el resultat obtingut no és res més, que una altra pluja d'odi, rancúnia i malediccions des de qualsevol punt del país veí. 4. N'estem tips, farts i convençuts que no ens calen més batalletes ni negociacions, estem perdent el temps. Cal trencar del tot i com més aviat millor. 5. Ara bé, que fem amb els nostres partits polítics, inútils de totes totes per assolir la independència? Aquest és el nostre autèntic problema.

ESPANYA EN LLIBERTAT?

Imatge
  Avui comencen els actes per commemorar els 50 anys de la mort del dictador. Aquests actes se celebraran de forma dispersa i s'allargaran quasi fins al final de l'actual 2025, puix que la mort es va produir "oficialment" el 20 de novembre. No crec que sigui necessària cap mena de commemoració i menys encara un llistat d'esdeveniments que ens faci recordar, cada dos per tres, les malifetes d'aquest individu que va fer tant de mal com va poder, a tota la societat espanyola de l'època, més encara a la catalana. El que el món hauria de fer amb "gent d'aquesta mena" seria ficar-los a la paperera de la història i no tornar a parlar d'ells mai més. Això és el que mereixen, però seria un greu error, per què els humans aprenem sobretot de les experiències viscudes. Un centenar d'actes aproximadament, diuen els mitjans. I ho anomenen a tot plegat "Espanya en llibertat". És evident, només faltaria, que dels anys del "franquisme...