Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Carlos Mazón Guixot

ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

LA COMPAREIXENÇA DE CARLOS MAZÓN

Imatge
  Una compareixença al Congrés dels Diputats (Espanya) té com a finalitat que una persona, en aquest cas Carlos Mazón, proporcioni informació, expliqui decisions o respongui preguntes davant dels diputats. Objectius principals d’una compareixença: Rendir comptes: Explicar actuacions, decisions polítiques, gestió pressupostària o execució de polítiques públiques. Aportar informació: Facilitar dades tècniques, informes o aclariments necessaris perquè els diputats puguin prendre decisions informades. Respondre preguntes i aclarir dubtes: Permet als grups parlamentaris demanar explicacions directes sobre temes concrets. Assegurar transparència: Convertir l’activitat del Govern o d’un organisme en objecte de control públic i parlamentari. Debatre qüestions d’actualitat: Analitzar problemes, crisis o esdeveniments que requereixen explicació immediata o detallada. Avaluar polítiques públiques: Comprovar l’eficàcia de lleis, programes o projectes en funcionament. Preparar o justificar...

LA "NO DEMOCRÀCIA"

Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...