Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Carlos Mazón Guixot

SALVADOR ILLA ATACA UN TESTIMONI PROTEGIT

Imatge
  Salvador Illa ataca el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA i ho fa al Parlament de Catalunya. Que la màxima autoritat política de Catalunya, el president de la Generalitat, ataqui a un ciutadà innocent, noble i que fa el que creu que ha de fer, que ha perdut la feina i està amenaçat de mort per denunciar corrupció a la DGAIA i ho faci a més en seu parlamentària, demostra que aquest no és el "Govern de tothom" i que la seva autoritat és més que qüestionable. La manca de sensibilitat i pitjor encara, manca de resolució per resoldre situacions, com a mínim, anòmales si no delictives  dins els estaments del govern és imperdonable i no es pot tolerar. Ara, aquest ciutadà indefens, de comportament noble i responsable ha estat atacat públicament per Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat. https://t.co/qQBtagOGUW

LA COMPAREIXENÇA DE CARLOS MAZÓN

Imatge
  Una compareixença al Congrés dels Diputats (Espanya) té com a finalitat que una persona, en aquest cas Carlos Mazón, proporcioni informació, expliqui decisions o respongui preguntes davant dels diputats. Objectius principals d’una compareixença: Rendir comptes: Explicar actuacions, decisions polítiques, gestió pressupostària o execució de polítiques públiques. Aportar informació: Facilitar dades tècniques, informes o aclariments necessaris perquè els diputats puguin prendre decisions informades. Respondre preguntes i aclarir dubtes: Permet als grups parlamentaris demanar explicacions directes sobre temes concrets. Assegurar transparència: Convertir l’activitat del Govern o d’un organisme en objecte de control públic i parlamentari. Debatre qüestions d’actualitat: Analitzar problemes, crisis o esdeveniments que requereixen explicació immediata o detallada. Avaluar polítiques públiques: Comprovar l’eficàcia de lleis, programes o projectes en funcionament. Preparar o justificar...

LA "NO DEMOCRÀCIA"

Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...