PETITES COSES IMPORTANTS

Un cop finat, visitat, acomiadat i passejat fins al seu destí pòstum, els moratons -cardenals- de tot el món van començar a fer les maletes. No pas amb presses -ja se sap que la velocitat no és una virtut moratoniana, però sí amb determinació. Al cap i a la fi, un conclave és com un gran congrés d’alta tensió... però sense wifi ni mòbils i amb espelmes, com si fossin a mig blackout, vaja. Quan tots van arribar al Vaticà, es van instal·lar a la Casa de Santa Marta, un hotel discret on l'esmorzar continental es combina amb debats teològics profunds com: Creieu que sant Pere hauria votat digitalment? El primer dia del conclave, després d'un breu sermó i d’un esmorzar amb croissants una mica durs, els moratons van entrar a la Capella Sixtina, on l’Esperit Sant, segons el protocol, hauria de fer acte de presència (encara que mai ningú no l’ha vist prenent apunts), i sense prendre'n tampoc. Recordeu, germans, que no es pot fer campanya -va dir un moratò brasiler, mentre repartia ...