EN RESPOSTA A BRIGITTE VASALLO

-
Imatge
El català, aquesta criatura filològica que va sobreviure a decrets, dictadures i al doblatge de Telecinco i d'altres, resulta que és una llengua feixista, segons Brigitte Vasallo, perquè hi ha gent que el vol parlar. Fascinant gir de guió. Si exigeixes que et respectin la llengua pròpia, ets Darth Vader amb diccionari. Imaginem-ho: - “Bon dia, em podria atendre en català?” -  Això és un abús de poder. Na Brigitte va fer unes afirmacions incendiàries sobre la nostra llengua al programa 'Vostè Primer' de Rac1, conduït per Marc Giró. Donat que, ni el conductor del programa ni Rac1, han donat resposta a aquestes declaracions de la senyora? Vasallo, ho faig jo. Na Brigitte Vasallo va criticar la llengua catalana i els catalans amb sarcasme i amenaces gratuïtes a la nostra llengua, el català. De cop, el simple fet de voler viure en la llengua pròpia es converteix en opressió Intergalàctica i  el “si us plau” passa a ser una arma de destrucció massiva. L’argument estrella: “No pod...
Publica un comentari a l'entrada

SALVADOR ILLA, I EL MANUAL D'INSTRUCCIONS PER NO DESPENTINAR-SE.

-

 

Qui us agradaria més com a president, el de dalt o el de baix?



Salvador Illa té una capacitat de gestió que recorda aquells rellotges suïssos minimalistes: elegants, silenciosos…  En els que de vegades costa saber si realment estan en marxa o simplement fan veure que tot està sota control.

La seva presidència practica l’art subtil del “tot va bé” amb una serenor quasi zen. Hi ha trens que no arriben, pressupostos que es negocien amb pinces i consensos que caminen amb crosses, però l’ambient sempre és de despatx ordenat i carpetes perfectament alineades. Si la política fos un concurs de calma facial, ens enduríem l'Òscar.

El seu estil no és el del capità que crida ordres des de la proa, sinó el del notari que certifica que el vaixell, tècnicament, continua sent un vaixell. Potser entra una mica d’aigua, però amb informes ben redactats tot sembla menys líquid.

En la gestió del dia a dia hi ha una mena d’alquímia administrativa: transformar urgències en comissions, crisis en calendaris, i calendaris en futures reunions prometedores. Una coreografia de reunions que podria ser patrimoni immaterial. Només en Junqueras ho podria superar.

I, tanmateix, cal reconèixer-li una habilitat indiscutible: convertir el drama en tràmit. Allà on altres veurien foc, ell hi veu una oportunitat per imprimir una nova carpeta amb el títol “Seguiment”. Potser no és èpica, però és constància. Potser no és tempesta, però és pluja fina institucional.

En definitiva, la seva gestió és com un ascensor que sempre diu “en procés”. No saps ben bé a quin pis arribaràs, però la veu és tranquil·la i el botó sembla funcionar. I en política, de vegades, la tranquil·litat és una estratègia… o una habilitat adquirida a força de no alterar el to.

Ubicació: 17850 Besalú, Girona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

-
Imatge
Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés.  - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...
Més informació

LA "NO DEMOCRÀCIA"

-
Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...
Més informació

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)

-
Imatge
La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...
Més informació