PETITES COSES IMPORTANTS

En el meu article anterior, titulat ORIOL JUNQUERAS, EL BOTIFLER MAJOR, ja començo a introduïr l'idea de que aquest personatge no és ni de lluny, aigua clara. Junqueras ha estat boicotejant la unió independentista des de l'any 2014 com a mínim. Junqueras no és independentista, es tan unionista i espanyolista com Salvador Illa, i encara que no m'agradi he de dir que aquest darrer és força més honest que Junqueras. Com a mínim no se'n ha amagat mai de la seva condició. Junqueras segueix fingint. Junqueras, es va reunir diversos cops l'any 2017 amb Soraya Sáez de Santamaria (SSS) per intentar desactivar el procès d'independència. Recordem que en aquelles dates SSS. era la presidenta del CNI i a més la vicepresidenta del govern de M punto Rajoy. Com algú que diu ser independentista es reuneix amb SSS? Quina personalitat ha de tenir algú per poder mantenir relacions amb dos sectors de la societat tant diferents i oposats? Com s'ho fa per que ningú se'n adoni?...

Passat el 9N (any 2014), Esquerra Republicana de Catalunya, comença a fer moviments estranys, enfrontant-se a Artur Mas. Oriol Junqueras es desmarca d’anar units a favor de la independència. Aquest fet tan sorprenent ja no el vàrem entendre la majoria de catalans, a què juga aquest ara? No va voler anar a eleccions amb un partit únic que reunís a ERC i el PdeCAT. Va acusar a Mas de no fer un referèndum vinculant, boicotejant-lo primer i posteriorment, quan ja es veia que seria un èxit, afegint-se. Aquesta mateixa jugada la repetiria temps després amb Carles Puigdemont. Les eleccions es van fer el setembre del 2015, massa tard, puix que els de Podem havien entrat fort en la política gràcies al suport de l’establishment- i el 47% i escaig dels vots independentistes van ser insuficients per fer valer el resultat i declarar la independència. ERC (amb Antonio Baños com a representant la CUP i tots els mitjans de comunicació de l’establishment) van sortir en tromba dient que no s’ha...

I vinga a fer volar coloms, vinga de fer projectes nous sense acomplir ni un de sol, vinga fer-se passar per independentistes, per gent moderna d'esquerres, feministes i de tot el que soni modern o woke, i pels salvadors de la nació i de la república. Sense cap idea clara, sense cap proposta per la qual estiguin disposats a lluitar Semblen un grup d'adolescents perduts en la immensitat d'un món ple de possibilitats que són completament fora del seu abast, si no aconsegueixen trobar una feina que els permeti començar a viure una vida real, una de debò. Intenten fer-nos creure que cerquen la veritat, a la vegada que amaguen tota la seva immundícia. Amb guerres internes constants, divisions inassumibles entre tendències diferents. Amb unes eleccions internes amb quatre possibles candidats per acabar manant el de sempre, el pitjor, el que ben segur acabarà enfonsant el partit de manera irrevocable i definitiva. Algú com Junqueras, algú que només té un factor clau a favor seu, u...

Increïble, però cert. ERC passa pel pitjor moment de la seva història. La divisió d’opinions entre dirigents i militància és tan alta, que han sortit quatre propostes diferents de renovació. Una d’elles ha quedat fora de la lliga per manca de suport (signatures). En queden tres. Militància decidim: fins i tot el nom fa riure. Militància? Decidim? Encapçalats pel tòtem, Oriol Junqueras. Per a mi, el principal problema d’ERC, que en té molts, però aquest és el més gros? I ara no parlo de Kg. Unir el mot militància i el verb decidir en una mateixa frase, en el cas d’ERC, hauria de ser pecat mortal, oi Oriol? Que d’això també en saps molt. La investidura d'Illa per part d’ERC, depenia d’un sol vot intern i aquest vot era el de la diputada Mar Besses (militant de les JERC), que eren partidaris de votar no a la investidura. Però, ves per on, algú a la seu del carrer Calàbria, va donar un cop de puny a la taula i Mar Besses va votar Si. D’aquí, que el mateix nom ja faci riure. Foc nou: No...