CARTA OBERTA A MARC GIRÓ I COSTA

Benvolgut Marc,

Els oients de RAC1 estem avesats a la paraula viva, a la rèplica àgil i al somriure que talla com un bisturí de vellut. Justament per això, el silenci sobta més que un crit.

En una entrevista recent, la col·laboradora Brigitte Vasallo va afirmar, entre altres coses, que “el català serà recordat com una llengua feixista” i que “el català morirà igual”. Declaracions d’aquest calibre no són simples provocacions de sobretaula: són pedres llançades contra una llengua que, agradi més o menys, és patrimoni compartit de milions de persones.

El que desconcerta no és tant l’existència d’opinions crítiques, que formen part del debat democràtic, sinó l’absència de contrapunt. La llengua catalana no necessita protecció paternalista, però sí un mínim de rigor quan se la vincula amb les ideologies que han perseguit precisament la seva existència. Davant d’afirmacions tan categòriques, una pregunta incisiva hauria estat saludable. Una matisació, fins i tot breu, hauria estat elegant. Una discrepància argumentada hauria estat coherent amb el teu estil.

El silenci, en un micròfon obert, no és neutre. A la ràdio, el silenci és també un missatge. I molts oients el van interpretar com una assentida involuntària, com si la provocació hagués quedat flotant a l’estudi sense trobar cap resistència intel·lectual.

No es tracta d’exigir adhesions identitàries ni uniformitats patriòtiques. Es tracta d’esperar del conductor d’un espai públic una mínima defensa del debat honest quan s’assenyala, de manera tan severa, una llengua que ha estat històricament minoritzada.

Per tot això, seria d’agrair una aclariment o una reflexió pública que desmarqués l’emissora i el seu presentador de qualsevol equívoc. No com a acte de penitència, sinó com a exercici de responsabilitat amb una audiència plural que estima la seva llengua sense necessitat de convertir-la en bandera excloent.

Amb respecte, però també amb la convicció que la paraula és massa valuosa per deixar-la sense resposta.

Un oient que encara creu en la rèplica.