LA JUSTÍCIA ESPANYOLA ÉS DIFERENT I SI ETS CATALÀ...

Com podem constatar si la justícia espanyola és diferent? Doncs, comparant fets similars en altres democràcies enfront de l'espanyola.

Comparem el comportament de la justícia espanyola davant el procés d'independència de Catalunya amb el tracte donat en altres països davant situacions similars:

1 - Regne Unit (Escòcia). El conflicte s’ha gestionat políticament, no penalment. El referèndum de 2014 es va permetre via acord polític amb Westminster. El Tribunal Suprem britànic ha resolt qüestions de competències, però sense penes ni persecució penal contra líders polítics. Cap polític escocès ha estat condemnat per intentar avançar cap a la independència.

2 - Canadà (Quebec). El Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 que el Quebec no pot declarar la independència unilateralment, però el govern federal està obligat a negociar si hi ha un mandat democràtic clar. L’Estat mai ha processat penalment líders quebequesos. Dos referèndums (1980 i 1995) gestionats sense conflictes jurídics.

3 - Alemanya (cas del Länder i l’ordre federal). La Constitució prohibeix la secessió, però els litigis territorials es resolen exclusivament per via constitucional. No hi ha antecedents de persecució penal d’autoritats regionals per desobediència institucional. El Tribunal Constitucional Federal actua amb independència forta i evita la penalització de la política.

4 - Bèlgica (cas flamenc / való). Tensió política forta, però cap ús del dret penal contra líders territorials. Sistema molt descentralitzat que obliga al consens i evita la confrontació judicial. La justícia belga ha rebutjat extradicions a Espanya en casos com Puigdemont, al·legant riscos de manca de garanties, cosa que mostra diferències de cultura jurídica.

5 - Itàlia (cas Sardenya / Tirol del Sud). Moviments secessionistes gestionats amb autonomia i negociació, no repressió penal. L’Estat ha pactat estatuts especials en comptes de judicialitzar.

6 - Espanya (Procés d'independència català). S’utilitza dret penal per gestionar conflictes polítics (sedició fins al 2022, malversació, desordres públics agreujats). El Tribunal Suprem ha assumit causes que en altres països quedarien en instàncies locals. Penes elevades i ús extensiu de presó preventiva. Diversos organismes (GRECO, Comissió Europea) critiquen politització del poder judicial.

Per tant ens consta que:

• Espanya és una excepció parcial en el context europeu-oest en judicialitzar un conflicte polític territorial fins al punt d’imposar penes de presó als seus dirigents.
• A la majoria de democràcies comparables, els conflictes territorials es resolen a través de la política, el diàleg o referèndums acordats.
• Els tribunals no són utilitzats com a instrument punitiu.
• Les crítiques internacionals sobre la independència judicial espanyola reforcen la percepció de biaix en casos relacionats amb Catalunya.
• Espanya destaca per tenir una estructura institucional més centralista i una cultura jurídica més penalista, que converteix un conflicte polític en un conflicte judicial.