Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Justícia espanyola

ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA ÉS DIFERENT I SI ETS CATALÀ...

Imatge
Com podem constatar si la justícia espanyola és diferent? Doncs, comparant fets similars en altres democràcies enfront de l'espanyola. Comparem el comportament de la justícia espanyola davant el procés d'independència de Catalunya amb el tracte donat en altres països davant situacions similars: 1 - Regne Unit (Escòcia). El conflicte s’ha gestionat políticament, no penalment. El referèndum de 2014 es va permetre via acord polític amb Westminster. El Tribunal Suprem britànic ha resolt qüestions de competències, però sense penes ni persecució penal contra líders polítics. Cap polític escocès ha estat condemnat per intentar avançar cap a la independència. 2 - Canadà (Quebec). El Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 que el Quebec no pot declarar la independència unilateralment, però el govern federal està obligat a negociar si hi ha un mandat democràtic clar. L’Estat mai ha processat penalment líders quebequesos. Dos referèndums (1980 i 1995) gestionats sense conflictes jurídics. 3...