Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Josep Maria Isanta

ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

BERGA I L'EXCONSELLERA TURA.

Imatge
El 27 de maig del 2005, a la població de Berga eren al bell mig de les seves festes, la coneguda Patum. A mig concert de Barraques, un grup de desfermats va fer cap al concert i varen començar a repartir llenya entre els assistents al concert. Es van produir tres atacs amb navalla i en dues de les víctimes les navalles van tocar os. La tercera va anar a parar al cor de Josep Maria Isanta, un jove de 22 anys, molt estimat al poble, que va morir sense remei. Parlant de què havia passat, la llavors consellera Montserrat Tura Camafreita va dir:  “No sé si és normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi 7 casals llibertaris, 4 d’anarquistes i 3 d’independentistes radicals.” Vint anys després, aquestes associacions segueixen donant suport a la família. Els causants de la tragèdia, ja han complert les seves penes i han tornat cap a casa. Ara, víctimes i botxins han de compartir espais. Però per a Tura, el problema eren les associacions.