LA SEGURETAT A LA CARRETERA POT DEPENDRE D'UN ACCENT

Qui està de pega, amb els collons ensopega.

Perdoneu la finor lèxica, però quan la realitat decideix fer stand up, cal deixar-li el micròfon.

Resulta que el govern de l’Espanya autoproclamada progressista, amb el sempre inspirat Pedro Sánchez Pérez-Castejón al timó, ha decidit que el gran drama de la mobilitat ibèrica no són els sots, ni els peatges, ni els col·lapses de l’operació retorn. No. El veritable enemic de la seguretat viària és… l’accent obert.

Sí, heu llegit bé. Ara sembla que la pau a les carreteres depèn de redreçar les titlles rebels. Perquè, segons aquesta nova èpica administrativa, és infinitament més segur que Barberà passi a dir-se Barberá. Ja se sap que una vocal amb accent inclinat cap a l’est pot provocar marejos, desviaments sobtats i, en casos extrems, un xoc frontal amb la gramàtica castellana.

Imaginem l’escena: un conductor distret veu una “à” i, incapaç de gestionar aquella inclinació sospitosa, perd el control del vehicle. El cotxe rebota contra la barrera de protecció, tot per culpa d’una dièresi amb males intencions. Les asseguradores ja deuen estar revisant les pòlisses per incloure “fenòmens ortogràfics adversos”.

Tot plegat, naturalment, amb la corresponent pluja de diners públics. Perquè canviar rètols és urgentíssim. Asfaltar la Nacional II, plena de cràters dignes d’un documental lunar, pot esperar. Un sot que et rebenta un pneumàtic o envia una moto a fer acrobàcies involuntàries no sembla tan perillós com una titlla amb aspiracions independentistes.

I així anem, protegint la ciutadania de les vocals insurgents mentre els amortidors imploren pietat. Però tranquils: encara sort que la C-62 depèn de la Generalitat. Si no, potser Prats de Lluçanès acabaria convertit en alguna cosa com “Prados del Merluzar”, i llavors sí que la confusió seria total. No per l’accent, sinó per la temptació sobtada de demanar peix fregit en lloc de seguir recte.

La seguretat viària, ja se sap, comença per la inclinació correcta d’una vocal. La resta són detalls sense importància.