Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2025

CERVESERIA UNIVERSITAT. PÇA. UNIVERSITAT 11, BARCELONA

Imatge
  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864

PERE ARAGONÈS A YALE

Imatge
  El 20 de maig del 2021 al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès va ser investit com a 132è president. I les seves paraules van ser aquestes: "Vull ser president de la Generalitat per culminar la independència de Catalunya, per fer inevitable l'amnistia i per exercir amb total llibertat el dret a l'autodeterminació, governant per a tota la ciutadania, per al país sencer." Menys de cinc anys més tard tots sabem que no va complir cap de les tres promeses. Que va sortir per la porta del darrere, foragitat per la seva pròpia incompetència i per l'impossibilitat de seguir governant. La seva "presidència" ha estat la més curta en la història recent de la democràcia a Catalunya. La més curta i la menys positiva pel país i pels ciutadans. I com a colofó de les seves accions, ell mateix va passar la presidència de la nació a un socialista conegut per la seva col·laboració amb Espanya en la instauració de l'article 155, Salvador Illa. De retruc, pel camí, ha ...

SALVADOR PUIG ANTICH

Imatge
El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha emès una resolució en què declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar l’anarquista Salvador Puig Antich, i anul·la la seva condemna a mort el 1974. El document reconeix que Puig Antich “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En aplicació de la llei de memòria democràtica, estableix que el tribunal que el va jutjar, i més òrgans repressius sorgits arran del cop d’estat de 1936, són il·legítims i que la condemna imposada a Puig Antich és nul·la. La reparació es limita a l’àmbit moral, personal i familiar, i no obre la porta a cap reclamació patrimonial. I això és tot. Amb aquesta resolució acaben. Doncs, crec que no és just. Un jove va perdre la vida a mans d'un tribunal sense suficients garanties i dins un règim dictatorial, el de Franco. La seva família i amics van sofrir una pèrdua irreparable. Cal fer memòria d...

EL 47

Imatge
En començar a rebre notícies sobre aquesta pel·lícula i força abans que s'estrenés, ja sabíem quin és el motiu de la seva existència. La van dissenyar a mida per remarcar i recordar a tothom aquell concepte fals i agressiu contra la nostra terra i la nostra gent, en el que ens parlen dels immigrants que van començar a venir a Catalunya per "aixecar-la". És ben clar que ningú marxa de casa seva quan és ben a gust, per anar a unes altres terres a "aixecar-les". Un marxa de casa seva, quan s'afarta de passar penúries de tota mena. La meva intenció amb aquest post, no és la de criticar o malparlar de tots aquells immigrants que no van tenir més remei que marxar de casa seva. Res més lluny. Evidentment, tota aquella gent ha contribuït al fet que tots visquem millor i és d'agrair. El que he criticat, critico i criticaré sempre és la mala fe necessària per insistir en aquella idea franquista encara avui en dia. En rebre les primeres notícies sobre "el 47...

ERC, UN CAS COM UN CABÁS

Imatge
I vinga a fer volar coloms, vinga de fer projectes nous sense acomplir ni un de sol, vinga fer-se passar per independentistes, per gent moderna d'esquerres, feministes i de tot el que soni modern o woke, i pels salvadors de la nació i de la república. Sense cap idea clara, sense cap proposta per la qual estiguin disposats a lluitar Semblen un grup d'adolescents perduts en la immensitat d'un món ple de possibilitats que són completament fora del seu abast, si no aconsegueixen trobar una feina que els permeti començar a viure una vida real, una de debò. Intenten fer-nos creure que cerquen la veritat, a la vegada que amaguen tota la seva immundícia. Amb guerres internes constants, divisions inassumibles entre tendències diferents. Amb unes eleccions internes amb quatre possibles candidats per acabar manant el de sempre, el pitjor, el que ben segur acabarà enfonsant el partit de manera irrevocable i definitiva. Algú com Junqueras, algú que només té un factor clau a favor seu, u...