EN RESPOSTA A BRIGITTE VASALLO

El català, aquesta criatura filològica que va sobreviure a decrets, dictadures i al doblatge de Telecinco i d'altres, resulta que és una llengua feixista, segons Brigitte Vasallo, perquè hi ha gent que el vol parlar. Fascinant gir de guió. Si exigeixes que et respectin la llengua pròpia, ets Darth Vader amb diccionari.

Imaginem-ho:

- “Bon dia, em podria atendre en català?”

-  Això és un abús de poder.

Na Brigitte va fer unes afirmacions incendiàries sobre la nostra llengua al programa 'Vostè Primer' de Rac1, conduït per Marc Giró. Donat que, ni el conductor del programa ni Rac1, han donat resposta a aquestes declaracions de la senyora? Vasallo, ho faig jo.

Na Brigitte Vasallo va criticar la llengua catalana i els catalans amb sarcasme i amenaces gratuïtes a la nostra llengua, el català.

De cop, el simple fet de voler viure en la llengua pròpia es converteix en opressió Intergalàctica i  el “si us plau” passa a ser una arma de destrucció massiva.

L’argument estrella: “No podem exigir que els immigrants parlin català sempre.”

Cert. Tampoc podem exigir que ningú parli bé el subjuntiu. Però una cosa és no exigir perfecció, i l’altra és convertir la llengua del lloc en un caprici burgès de terrassa amb vermut, com va fer ella.

Demanar que la llengua pròpia sigui la llengua normal no és classisme. És… normalitat. Si a Alemanya la gent aprèn alemany, no és perquè els alemanys siguin uns esnobs del datiu. És perquè és la llengua del lloc. Misteri resolt.

El moment més poètic, però, és aquest:

“El català serà recordat com una llengua feixista”, bufaaaa!

Això sí que és màrqueting distòpic. La llengua que va ser prohibida durant dècades ara és el nou Imperi Galàctic. El problema ja no és qui prohibeix, sinó qui vol existir.

Segons aquest esquema, l’autoodi és integrador, però l’autoestima és opressora. Si estimes la llengua, malament. Si la relativitzes fins a convertir-la en folklore de postal, aleshores sí: dignitat migrant assolida.

“Hem de dignificar la immigració.”

Totalment d’acord. Però la dignitat no consisteix a dir-los: “Tranquils, no cal que aprengueu la llengua d’aquí. Nosaltres ja ens adaptarem. Ens fem invisibles perquè no us molesti la nostra existència.”

Això no és inclusió. És rendició amb embolicada per regalar.

Perquè si el català fos tan poderós i tan feixista com es diu, no estaria lluitant per sobreviure a les màquines de cafè que només funcionen en castellà o als canvis de retolació a les autopistes que darrerament porta a terme el govern espanyol. Es veu que l'accent obert pot provocar accidents de trànsit. No seria una llengua que necessita activistes; seria una que s'imposa.

Però la paradoxa final és deliciosa:

Dir que el català és feixista perquè alguns el volen parlar és com dir que una espelma és un incendi forestal perquè té flama.

Un idioma que fa mil anys que fa de supervivent, però que ara resulta que té un passat secret similar al d'Hannibal Lecter.

Potser el problema de Brigitte Vasallo és confondre autoestima amb supremacisme. I això sí que és una acrobàcia conceptual de circ sense xarxa.