PETITES COSES IMPORTANTS

Qui està de pega, amb els collons ensopega. Perdoneu la finor lèxica, però quan la realitat decideix fer stand up, cal deixar-li el micròfon. Resulta que el govern de l’Espanya autoproclamada progressista, amb el sempre inspirat Pedro Sánchez Pérez-Castejón al timó, ha decidit que el gran drama de la mobilitat ibèrica no són els sots, ni els peatges, ni els col·lapses de l’operació retorn. No. El veritable enemic de la seguretat viària és… l’accent obert. Sí, heu llegit bé. Ara sembla que la pau a les carreteres depèn de redreçar les titlles rebels. Perquè, segons aquesta nova èpica administrativa, és infinitament més segur que Barberà passi a dir-se Barberá. Ja se sap que una vocal amb accent inclinat cap a l’est pot provocar marejos, desviaments sobtats i, en casos extrems, un xoc frontal amb la gramàtica castellana. Imaginem l’escena: un conductor distret veu una “à” i, incapaç de gestionar aquella inclinació sospitosa, perd el control del vehicle. El cotxe rebota contra la barrera ...

A veure, siguem sincers. El món està ple de misteris: per què tenim cinc dits i no sis? Qui va pensar que posar pinya a la pizza era una bona idea? I, sobretot: com és que el castellà encara es considera "la llengua comuna" si la meitat dels sons semblen una moto grimpada? Sí, amigues i amics, avui venim a trencar una llança, o dues, si cal, en defensa del català, aquesta llengua meravellosa que sona com una barretina acariciant una gralla. Les vocals del català: una simfonia El català no té només les típiques "a, e, i, o, u", no. En té més! Una "e" oberta, una "e" tancada, una vocal neutra que només podem pronunciar després de veure tres capítols seguits del “Polònia”. I què té el castellà? Doncs una "e" i una "o" que serveixen per a tot. És com si haguessin comprat les vocals en oferta, cinc per dos euros al Mercadona. El català és elegant i misteriós Vols demanar silenci en català? "Xst!" Amb tres lletres, ja t’en...