PETITES COSES IMPORTANTS

  Una compareixença al Congrés dels Diputats (Espanya) té com a finalitat que una persona, en aquest cas Carlos Mazón, proporcioni informació, expliqui decisions o respongui preguntes davant dels diputats. Objectius principals d’una compareixença: Rendir comptes: Explicar actuacions, decisions polítiques, gestió pressupostària o execució de polítiques públiques. Aportar informació: Facilitar dades tècniques, informes o aclariments necessaris perquè els diputats puguin prendre decisions informades. Respondre preguntes i aclarir dubtes: Permet als grups parlamentaris demanar explicacions directes sobre temes concrets. Assegurar transparència: Convertir l’activitat del Govern o d’un organisme en objecte de control públic i parlamentari. Debatre qüestions d’actualitat: Analitzar problemes, crisis o esdeveniments que requereixen explicació immediata o detallada. Avaluar polítiques públiques: Comprovar l’eficàcia de lleis, programes o projectes en funcionament. Preparar o justificar...

1. El català com a llengua pròpia i oficial A Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia (article 6), el català és la llengua pròpia del país i, juntament amb el castellà, és llengua oficial. Això vol dir que tothom té el dret d’usar-les i el deure de conèixer el castellà, però no s’imposa el deure de conèixer el català. (Recordeu Alfonso Guerra: nos hemos cepillado el estatuto de catalunya). 2. Diferència entre “dret a saber” i “dret a no saber” El sistema jurídic espanyol reconeix el dret d’utilitzar el català, però no reconeix el dret a ignorar-lo, per diversos motius: El català forma part del patrimoni cultural col·lectiu. El seu ús i coneixement s’emparen com a bé comú, i per tant no pot existir un “dret a no conèixer-lo”, ja que això aniria en contra de l’obligació dels poders públics de promoure’n l’ús i la normalització. L’ordre constitucional no preveu el dret a no conèixer una llengua oficial (miracle). La Constitució espanyola (art. 3.1) estableix que el castellà és la llengua ...

La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...

  Aquest és el meravellós eslògan que l'equip de col·laboradors de Salvador Illa i Roca va dissenyar per les darreres eleccions a la Generalitat de Catalunya. I que malauradament hem de suportar tots i totes com a eslògan d'un govern imposat gràcies a Esquerra Republicana. Aquests darrers si, aquests han resultat beneficiats per múltiples càrrecs i paguetes pactades abans que el M.D.P. (molt deplorable president) arribes a ser investit per, el també deplorable, Pere Aragonès i Garcia. Una escena que va remoure les panxes de tots els independentistes catalans, més de 2 milions, en la que es va imposar la medalla de la generalitat a un home que: Va mantenir postura contrària al referèndum Va votar a favor del 155 Va fer una gestió pèssima del Ministeri de Sanitat espanyol (tema mascaretes, per exemple) Està a favor de la devolució de les obres d'art a Sijena. Professa obediència absoluta a les ordres de Pedro Sánchez Va pel món parlant l'idioma de l'imperi a la mínima...

Avui, els dos sindicats majoritaris UGT i CCOO ho han tornat a fer. Han convocat una vaga pro Palestina per aquest matí. Ara, que hi ha un alto el foc , que hi ha negociacions per donar la guerra per acabada, no hi ha motiu per fer aquesta convocatòria i tornar a perjudicar la gent que intenta arribar a l'hora a la feina o a fer qualsevol altra gestió necessària. De motius per convocar vagues a Catalunya en tenim a coces. Els problemes de Rodalies , Renfe i dels ciutadans per anar cada dia a la feina. Desigualtat social i crisi d’habitatge Precarietat laboral i pèrdua de poder adquisitiu Crisis del sistema de benestar i serveis públics Emergència climàtica i gestió del territori Delinqüència als carrers , inseguretat Immigració excessiva ... Sincerament, cada cop veig els sindicats més allunyats de la realitat i necessitats dels ciutadans. I no és una impressió només meva, el nombre total d'afiliats entre tots dos sindicats no ha variat gaire en els darrers 50 anys. Si...

  Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies. No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte. Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts). I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina? A Israel no moren innocents? I a Rússia? I a Ucraïna? I a Myanmar, Sudan o Etiòpia? Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats. No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima? Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una co...

Qualsevol conflicte bèl·lic porta inclòs de sèrie, molts morts, ferits, molta destrucció, crims a l'ombra, violacions, assassinats a sang freda, pèrdues econòmiques importantíssimes pels bàndols implicats, patiments, trastorns psicològics... i totes aquestes pèrdues triguen dècades, quan no generacions senceres a desaparèixer. Posicionar-se a favor o en contra de qualsevol dels bàndols combatents, encara que un d'ells faci moltes més bestieses que l'altre em sembla un error greu. El que cal és tractar d'impedir per tots els mitjans qualsevol conflicte bèl·lic. Tothom que tingui edat suficient, recordarà com es va comportar la societat espanyola davant el conflicte de l'Iraq. Una gran part s’hi va oposar. El 15 de febrer de 2003 es van organitzar manifestacions multitudinàries contra la guerra (més d’un milió de persones a Madrid i centenars de milers en altres ciutats). Els manifestants no anàvem a favor o en contra de cap bàndol, tot al contrari, protestàvem i dema...