LA "NO DEMOCRÀCIA"

La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui.

Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata.

Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò:

- Veus sense filtres.

No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei.

- Transparència com a norma.

Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans quan parles amb el del costat?

- Autèntica separació de poders.

Executiu, legislatiu i judicial han de ser bons veïns, però sense deure’s favors eterns ni compartir claus del pis.

- Eleccions, sí, però amb opcions reals

Votar no ha de ser un “menú infantil” amb dues croquetes repetides. Cal representació diversa i mecanismes de participació contínua, no sols cada quatre anys. Poder retirar el vot en qualsevol moment si fos necessari. Amb les conseqüències que això comporti en la constitució dels parlaments.

- Menys propaganda i més formació rigorosa.

Ciutadans crítics, ben informats. Una democràcia madura s’alimenta de cervells desperts.

- Drets humans blindats.

No val trepitjar ningú, ni tan sols en nom de la majoria. La llibertat de cadascú és el far que guia la tripulació.

No a les línies vermelles, no als cordons sanitaris (anomenar-los sanitaris és una broma de mal gust).

- Veritable inclusió territorial i cultural.

Si hi ha diverses identitats, llengües o realitats econòmiques, totes mereixen un lloc a la taula. El país sencer surt guanyant.

- Autocrítica constant.

Una democràcia autèntica ha de poder mirar-se al mirall i dir: “Uf, ahir vaig fer un nyap. Avui ho faré millor.”

La democràcia perfecta no existeix, ni hauria d’existir. Seria com un riu que deixa de fluir. L’autenticitat està en el moviment, en la lluita per ampliar drets i en la valentia de preguntar sempre: “A qui no estem escoltant?”

Gent com José María Aznar López o Felipe González Márquez són elements tòxics i negatius per qualsevol societat democràtica i no deixen de ser-ho fins i tot després d'abandonar el càrrec.

En una democràcia saludable, aquests personatges quedarien dissolts poc temps després d'abandonar el càrrec.

Com és possible que algú com Mazón segueixi al càrrec?

Demano per ell, judici, condemna de presó permanent revisable (ho dic així perquè la permanent va ser abolida a Espanya) i sanció econòmica que comporti la retirada de tots els seus béns de qualsevol mena, que haurien d'anar a sufragar part de les despeses econòmiques provocades per la Dana, tant si són públiques com privades.