ISRAEL O PALESTINA

Qualsevol conflicte bèl·lic porta inclòs de sèrie, molts morts, ferits, molta destrucció, crims a l'ombra, violacions, assassinats a sang freda, pèrdues econòmiques importantíssimes pels bàndols implicats, patiments, trastorns psicològics... i totes aquestes pèrdues triguen dècades, quan no generacions senceres a desaparèixer.

Posicionar-se a favor o en contra de qualsevol dels bàndols combatents, encara que un d'ells faci moltes més bestieses que l'altre em sembla un error greu. El que cal és tractar d'impedir per tots els mitjans qualsevol conflicte bèl·lic.

Tothom que tingui edat suficient, recordarà com es va comportar la societat espanyola davant el conflicte de l'Iraq.

Una gran part s’hi va oposar. El 15 de febrer de 2003 es van organitzar manifestacions multitudinàries contra la guerra (més d’un milió de persones a Madrid i centenars de milers en altres ciutats). Els manifestants no anàvem a favor o en contra de cap bàndol, tot al contrari, protestàvem i demanàvem que la guerra no es produís.

I com ho fèiem? Amb manifestacions multitudinàries però pacífiques esteses per tot el territori. Sense fer mal a ningú, sense prendre partit per cap bàndol. La finalitat era, que la guerra no s'arribés a produir.

En el cas que ens ocupa, ja hem fet tard. I en tot cas, la forma de cridar l'atenció de la resta del món, no és amb empentes i rodolons, xinxetes, bloquejos de carreteres per evitar que passi l'equip d'Israel, ferits i trencadisses.

No companys, no és això.

L'espectacle ofert a les carreteres i ciutats espanyoles al llarg de "la vuelta" no té justificació possible i ha deixat una molt mala impressió d'Espanya i els espanyols. I només faltava l'arenga de Pedro Sánchez Pérez-Castejón de diumenge passat al matí.

A poc a poc, Europa i la resta del món prenen consciència del comportament del govern Espanyol i de molts dels seus ciutadans. De la manera de fer i pensar d'aquell poble. D'un poble amb una gran quantitat de colons sense miraments.

I, em fa l'efecte, que molts d'aquests manifestants pro Palestina, que han anat a entorpir la "Vuelta ciclista a España 2025" causant tota mena de desgràcies, són els mateixos que fa uns anys cridaven "A por Ellos" als cossos de policia nacional i guàrdia civil, destacats a Catalunya pel 155.

No volen la pau, necessiten formes d'alliberar la seva violència interior.

I Pedro Sánchez Pérez-Castejón, sense adonar-se'n s'ha unit a ells.