SALVADOR ILLA ATACA UN TESTIMONI PROTEGIT

-
Imatge
  Salvador Illa ataca el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA i ho fa al Parlament de Catalunya. Que la màxima autoritat política de Catalunya, el president de la Generalitat, ataqui a un ciutadà innocent, noble i que fa el que creu que ha de fer, que ha perdut la feina i està amenaçat de mort per denunciar corrupció a la DGAIA i ho faci a més en seu parlamentària, demostra que aquest no és el "Govern de tothom" i que la seva autoritat és més que qüestionable. La manca de sensibilitat i pitjor encara, manca de resolució per resoldre situacions, com a mínim, anòmales si no delictives  dins els estaments del govern és imperdonable i no es pot tolerar. Ara, aquest ciutadà indefens, de comportament noble i responsable ha estat atacat públicament per Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat. https://t.co/qQBtagOGUW
Publica un comentari a l'entrada

NI ISRAEL, NI PALESTINA

-

 

Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies.

No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte.
Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts).
I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina?
A Israel no moren innocents?
I a Rússia?
I a Ucraïna?
I a Myanmar, Sudan o Etiòpia?
Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats.

No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima?

Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una combinació de factors polítics, econòmics, socials i culturals. En resum: Poder, diners i territori, per aquest ordre.

A parer meu, les guerres o conflictes armats haurien d'haver estat substituïts/des ja fa molt de temps per negociacions i pactes, però la principal característica de molts éssers humans és l'egoisme. I així ens va.


I ara, canvi de tema: Global Sumud Flotilla.

Una presa de pèl projectada, produïda i gaudida per més o menys 400 "pijo-progres" o "borja-maris" amb ganes de passejar pel Mediterrani i de fer-se veure, crear expectació i augmentar el seu nombre de m'agrades a les xarxes.

Com s'ha fet públic avui mateix, Jordi Coronas aquest senyor (o, no) de la foto, és regidor per ERC a l'Ajuntament de Barcelona. I no, no va pas demanar una excedència per marxar de la feina i anar d'aventures amb "la flotilla". Aquests trenta dies, els ha cobrat com si fos al seu lloc treballant, i mentrestant, ell travessant el Mediterrani, de "campo i playa" a la coberta del vaixell fent festetes.

Quin nombre de persones hauran viatjat finançades per l'Ajuntament de Barcelona o altres entitats?


Ubicació: 17850 Besalú, Girona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

LA "NO DEMOCRÀCIA"

-
Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...
Més informació

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)

-
Imatge
La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...
Més informació

ESPANYA EN LLIBERTAT

-
Imatge
  Avui comencen els actes per commemorar els 50 anys de la mort del dictador. Aquests actes se celebraran de forma dispersa i s'allargaran quasi fins al final de l'actual 2025, puix que la mort es va produir "oficialment" el 20 de novembre. No crec que sigui necessària cap mena de commemoració i menys encara un llistat d'esdeveniments que ens faci recordar, cada dos per tres, les malifetes d'aquest individu que va fer tant de mal com va poder, a tota la societat espanyola de l'època. El que el món hauria de fer amb "gent d'aquesta mena" seria ficar-los a la paperera de la història i no tornar a parlar d'ells mai més. Això és el que mereixen, però seria un greu error, per què els humans aprenem sobretot de les experiències viscudes. Un centenar d'actes aproximadament, diuen els mitjans. I ho anomenen a tot plegat "Espanya en llibertat". És evident, només faltaria, que dels anys del "franquisme" fins ara, les coses h...
Més informació