PETITES COSES IMPORTANTS

  El 20 de maig del 2021 al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès va ser investit com a 132è president. I les seves paraules van ser aquestes: "Vull ser president de la Generalitat per culminar la independència de Catalunya, per fer inevitable l'amnistia i per exercir amb total llibertat el dret a l'autodeterminació, governant per a tota la ciutadania, per al país sencer." Menys de cinc anys més tard tots sabem que no va complir cap de les tres promeses. Que va sortir per la porta del darrere, foragitat per la seva pròpia incompetència i per l'impossibilitat de seguir governant. La seva "presidència" ha estat la més curta en la història recent de la democràcia a Catalunya. La més curta i la menys positiva pel país i pels ciutadans. I com a colofó de les seves accions, ell mateix va passar la presidència de la nació a un socialista conegut per la seva col·laboració amb Espanya en la instauració de l'article 155, Salvador Illa. De retruc, pel camí, ha ...

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha emès una resolució en què declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar l’anarquista Salvador Puig Antich, i anul·la la seva condemna a mort el 1974. El document reconeix que Puig Antich “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En aplicació de la llei de memòria democràtica, estableix que el tribunal que el va jutjar, i més òrgans repressius sorgits arran del cop d’estat de 1936, són il·legítims i que la condemna imposada a Puig Antich és nul·la. La reparació es limita a l’àmbit moral, personal i familiar, i no obre la porta a cap reclamació patrimonial. I això és tot. Amb aquesta resolució acaben. Doncs, crec que no és just. Un jove va perdre la vida a mans d'un tribunal sense suficients garanties i dins un règim dictatorial, el de Franco. La seva família i amics van sofrir una pèrdua irreparable. Cal fer memòria d...

En començar a rebre notícies sobre aquesta pel·lícula i força abans que s'estrenés, ja sabíem quin és el motiu de la seva existència. La van dissenyar a mida per remarcar i recordar a tothom aquell concepte fals i agressiu contra la nostra terra i la nostra gent, en el que ens parlen dels immigrants que van començar a venir a Catalunya per "aixecar-la". És ben clar que ningú marxa de casa seva quan és ben a gust, per anar a unes altres terres a "aixecar-les". Un marxa de casa seva, quan s'afarta de passar penúries de tota mena. La meva intenció amb aquest post, no és la de criticar o malparlar de tots aquells immigrants que no van tenir més remei que marxar de casa seva. Res més lluny. Evidentment, tota aquella gent ha contribuït al fet que tots visquem millor i és d'agrair. El que he criticat, critico i criticaré sempre és la mala fe necessària per insistir en aquella idea franquista encara avui en dia. En rebre les primeres notícies sobre "el 47...

I vinga a fer volar coloms, vinga de fer projectes nous sense acomplir ni un de sol, vinga fer-se passar per independentistes, per gent moderna d'esquerres, feministes i de tot el que soni modern o woke, i pels salvadors de la nació i de la república. Sense cap idea clara, sense cap proposta per la qual estiguin disposats a lluitar Semblen un grup d'adolescents perduts en la immensitat d'un món ple de possibilitats que són completament fora del seu abast, si no aconsegueixen trobar una feina que els permeti començar a viure una vida real, una de debò. Intenten fer-nos creure que cerquen la veritat, a la vegada que amaguen tota la seva immundícia. Amb guerres internes constants, divisions inassumibles entre tendències diferents. Amb unes eleccions internes amb quatre possibles candidats per acabar manant el de sempre, el pitjor, el que ben segur acabarà enfonsant el partit de manera irrevocable i definitiva. Algú com Junqueras, algú que només té un factor clau a favor seu, u...

Aquests dies a Rac1 i suposo que a altres emissores de ràdio també es poden sentir falques publicitàries del Banc de Santander, en les que, ofereixen, no un compte nou amb noves prestacions, no préstecs a baix interès ni cap altre servei bancari ad hoc, no. Ofereixen un Iphone 16 per 0 € al mes 😲 "con condiciones", textual. Com ells mateixos publiciten. I tot seguit et diuen "consulta condiciones en Banco de Santander" Les condicions: El teu iPhone 16 per 0 €/mes Només has de fer-te client, apuntar-te a la campanya i complir els requisits: Domicilia la teva nòmina i dos rebuts. Associa el teu Bizum al teu compte en l'App Santander. Usa la teva targeta de crèdit almenys una vegada al mes o mantingues un saldo diari d'almenys 1.000€ en el teu compte. Ras i curt, volen captar nous clients. Ara, la forma de fer-ho no és "potser" la més correcta ni professional. Ara, deixem de banda els motius de la falca publicitària i parlem de la seva manera de comu...

Aquesta és la transcripció completa del parlament de Eduard Sola a l'hora de recollir el Premi Gaudí com a autor de la pel·lícula "Casa en flames", lliurats abans-d'ahir 18 de gener de 2025. La meva família està lluny de ser la família de «casa en flames» Ens agradaria tenir una casa a la Costa Brava i un barquito per sortir a navegar, però no el tenim. A casa som orgullosament xarnegos. Els meus avis, tots, van venir d'Andalusia L’avi Eduardo, no sabia llegir ni escriure, va amagar tota la vida que era analfabet. Ell era analfabet i jo em dedico a escriure. Podria entendre aquest Gaudí com una venjança contra tots els que van enganyar el meu avi aprofitant-se de les seves mancances culturals. Una venjança contra tots els que d’una forma o un altre han fet sentir inferiors als meus avis, als meus pares i tiets. Una venjança contra totes aquestes mirades de superioritat que en tres generacions hem hagut d’empassar els que venim de b...

  Avui comencen els actes per commemorar els 50 anys de la mort del dictador. Aquests actes se celebraran de forma dispersa i s'allargaran quasi fins al final de l'actual 2025, puix que la mort es va produir "oficialment" el 20 de novembre. No crec que sigui necessària cap mena de commemoració i menys encara un llistat d'esdeveniments que ens faci recordar, cada dos per tres, les malifetes d'aquest individu que va fer tant de mal com va poder, a tota la societat espanyola de l'època, més encara a la catalana. El que el món hauria de fer amb "gent d'aquesta mena" seria ficar-los a la paperera de la història i no tornar a parlar d'ells mai més. Això és el que mereixen, però seria un greu error, per què els humans aprenem sobretot de les experiències viscudes. Un centenar d'actes aproximadament, diuen els mitjans. I ho anomenen a tot plegat "Espanya en llibertat". És evident, només faltaria, que dels anys del "franquisme...