ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

ESPANYA EN LLIBERTAT

 

Avui comencen els actes per commemorar els 50 anys de la mort del dictador. Aquests actes se celebraran de forma dispersa i s'allargaran quasi fins al final de l'actual 2025, puix que la mort es va produir "oficialment" el 20 de novembre.

No crec que sigui necessària cap mena de commemoració i menys encara un llistat d'esdeveniments que ens faci recordar, cada dos per tres, les malifetes d'aquest individu que va fer tant de mal com va poder, a tota la societat espanyola de l'època.

El que el món hauria de fer amb "gent d'aquesta mena" seria ficar-los a la paperera de la història i no tornar a parlar d'ells mai més. Això és el que mereixen, però seria un greu error, per què els humans aprenem sobretot de les experiències viscudes.

Un centenar d'actes aproximadament, diuen els mitjans. I ho anomenen a tot plegat "Espanya en llibertat".

És evident, només faltaria, que dels anys del "franquisme" fins ara, les coses han evolucionat molt, només faltaria...

Però això d'"en llibertat" coincideix exactament a la realitat? Clarament NO. Entre altres motius tenim:

  • Una bona part del pastís actual de la classe política segueix tenint els mateixos principis i no toleren canvis substancials.
  • La justícia, començant per les capes més altes de l'organigrama, segueix en mans dels descendents directes d'aquells mal anomenats "defensors de la pàtria".
  • Políticament, la dreta està dividida entre dreta extrema i extrema dreta. Impossible diferenciar els seus discursos.
  • I, en darrer lloc, tenim la mateixa societat. Aquella que només que aixequis una miqueta la veu et surten amb "el, a por ellos".
Tecnològicament, hem passat del blanc i negre a la intel·ligència artificial, però seguim sense llibertat per créixer i alliberar-nos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

LA "NO DEMOCRÀCIA"

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)