ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

PERE ARAGONÈS A YALE

 

El 20 de maig del 2021 al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès va ser investit com a 132è president. I les seves paraules van ser aquestes:

"Vull ser president de la Generalitat per culminar la independència de Catalunya, per fer inevitable l'amnistia i per exercir amb total llibertat el dret a l'autodeterminació, governant per a tota la ciutadania, per al país sencer."

Menys de cinc anys més tard tots sabem que no va complir cap de les tres promeses. Que va sortir per la porta del darrere, foragitat per la seva pròpia incompetència i per l'impossibilitat de seguir governant.

La seva "presidència" ha estat la més curta en la història recent de la democràcia a Catalunya. La més curta i la menys positiva pel país i pels ciutadans. I com a colofó de les seves accions, ell mateix va passar la presidència de la nació a un socialista conegut per la seva col·laboració amb Espanya en la instauració de l'article 155, Salvador Illa.

De retruc, pel camí, ha perdut la majoria independentista al Parlament. Tot això, sense deixar de dir que és independentista i que ERC també ho segueix sent. Cap de les dues afirmacions és creïble si ens fixem en les seves actituds i en les dels principals càrrecs d'ERC.

El que ningú ens esperàvem, és veure'l pel món com a expert a "desescalar conflictes secessionistes". És equivalent a donar almoina a un pobre al carrer i més tard trobar-lo pujant al seu Ferrari per anar cap a casa.

La vida i la política ens demostren que refiar-nos o creure'ns les afirmacions i promeses dels polítics, acostuma a portar conseqüències no desitjables.

Ara bé, Pere Aragonès i ERC han ampliat els límits de l'engany a cotes que fins fa molt poc eren inassumibles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

LA "NO DEMOCRÀCIA"

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)