Aquesta és la transcripció completa del parlament de Eduard Sola a l'hora de recollir el Premi Gaudí com a autor de la pel·lícula "Casa en flames", lliurats abans-d'ahir 18 de gener de 2025.
La meva
família està lluny de ser la família de «casa en flames»
Ens agradaria
tenir una casa a la Costa Brava i un barquito per sortir a navegar,
però no el tenim.
A casa som
orgullosament xarnegos.
Els meus avis, tots, van venir d'Andalusia
L’avi
Eduardo, no sabia llegir ni escriure, va amagar tota la vida que era
analfabet. Ell era analfabet i jo em dedico a escriure.
Podria entendre
aquest Gaudí com una venjança contra tots els que van enganyar el
meu avi aprofitant-se de les seves mancances culturals.
Una venjança
contra tots els que d’una forma o un altre han fet sentir
inferiors als meus avis, als meus pares i tiets.
Una venjança
contra totes aquestes mirades de superioritat que en tres
generacions hem hagut d’empassar els que venim de baix de tot.
Voldria
entendreu així, però no ho faré.
Deixeu-me
entendre aquest Gaudí, com una celebració. Si el meu avi era
analfabet i jo em dedico a escriure, és perquè ha passat alguna
cosa, i aquesta cosa se'n diu progrés i el progrés és
indubtablement un èxit col·lectiu.
Si soc aquí
davant recollint un Gaudí, no és gràcies només a mi, sinó a
l’escola pública, a l’esplai, als casals, a les places on he
crescut i a les desenes de persones que m’ha acompanyat en això
de créixer i viure.
Si jo em dedico
a escriure, és que alguna cosa estem fent bé i aquest premi d’aquí
n’és la prova i estic orgullós de tenir-lo entre les mans.
Enviem a la
merda als xenòfobs, als que s’aprofiten dels altres, seguim si us
plau acollint als de fora amb els braços oberts i veurem com
d’aquí a uns anys escriuran grans històries catalanes.
Ja fa mesos que vaig anar a veure la pel·lícula. I ho vaig fer, per veure de nou en acció a una de les meves actrius favorites, Emma Vilarasau.
La peli, em va decebre força, no per la seva actuació que em va semblar excepcional, sinó per l'argument. Una crítica desfermada, insòlita, boixa i malentesa contra la burgesia catalana.
És cert que la burgesia catalana existeix i existirà, com existeixen encara els feixistes enyorats del dictador i els "señoritos" andalusos, extremenys o de qualsevol altre origen espanyol que són els autèntics responsables de fer marxar de casa seva a les famílies de treballadors, que posteriorment arriben a Catalunya ja fa moltes dècades.
Però, ni de bon tros, és el que ens dibuixes, Eduard.
Al teu parlament ens expliques que l'avi Eduardo no sabia llegir i escriure i que va amagar tota la vida que era analfabet. És una opció de vida.
Un altre seria la que va preferir el meu sogre, que va arribar de Múrcia i tampoc sabia llegir ni escriure. Ell va demanar a una amiga que li ensenyes a fer les dues coses. El meu sogre va arribar a un poble del Vallès, va començar a treballar dins una fàbrica i va començar a parlar català ben aviat.
D'ell, no va riure mai ningú, es va integrar i va morir sent tan català com si hagués nascut a Ripoll.
Tot són maneres de fer i de veure la vida.
A casa voleu ser orgullosament "xarnegos" en comptes d'integrar-vos, sentir-vos part de la terra que us acull i defensar-la? També és una forma d'actuar.
Dius que podries entendre aquest Gaudí com una venjança, però que no ho faràs. Però ja ho has dit, i això també queda.
En darrer lloc, dius:
Estic d'acord en enviar a pastar fang als que s'aprofiten dels altres, però ni soc xenòfob ni comparteixo la teva idea d'acollir els que venen de fora "amb els braços oberts".
Acollir de forma raonable i econòmicament possible és factible i pot ser fins i tot un deure. Però quan l'acollida destrueix la convivència, cultura, costums... deixa de ser acollida per ser invasió.
I perquè no quedi cap dubte, no pertanyo a la burgesia catalana, soc un treballador autònom del sector serveis. I no, no tinc vaixell ni casa a la Costa Brava.
Entrades
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.