PETITES COSES IMPORTANTS

Servei de Recollida de Residus. Ajuntament de Barcelona. Em dirigeixo a vosaltres per expressar la meva indignació arran dels fets ocorreguts la matinada del dia 4 de març del 2026 al carrer Gustavo Bécquer, a l'altura del número 61, quan, durant les tasques de recollida de brossa dels contenidors situats en el citat carrer i número, els operaris van trencar la lluna posterior del meu vehicle correctament estacionat en bellugar el contenidor per buidar-lo. El que resulta especialment greu no és només el dany material ocasionat, sinó el fet que cap operari deixés cap nota informativa, avís o dada de contacte. Trobar el vehicle amb el vidre completament destrossat i cap explicació és, senzillament, inadmissible, menys encara tractant-se d'un servei públic pagat pels ciutadans. Entenc que en el desenvolupament d’un servei públic poden produir-se incidents puntuals. El que no és acceptable és l’absència total de comunicació i responsabilitat posterior. Una nota al parabrisa hauria ...

El català, aquesta criatura filològica que va sobreviure a decrets, dictadures i al doblatge de Telecinco i d'altres, resulta que és una llengua feixista, segons Brigitte Vasallo, perquè hi ha gent que el vol parlar. Fascinant gir de guió. Si exigeixes que et respectin la llengua pròpia, ets Darth Vader amb diccionari. Imaginem-ho: - “Bon dia, em podria atendre en català?” -  Això és un abús de poder. Na Brigitte va fer unes afirmacions incendiàries sobre la nostra llengua al programa 'Vostè Primer' de Rac1, conduït per Marc Giró. Donat que, ni el conductor del programa ni Rac1, han donat resposta a aquestes declaracions de la senyora? Vasallo, ho faig jo. Na Brigitte Vasallo va criticar la llengua catalana i els catalans amb sarcasme i amenaces gratuïtes a la nostra llengua, el català. De cop, el simple fet de voler viure en la llengua pròpia es converteix en opressió Intergalàctica i  el “si us plau” passa a ser una arma de destrucció massiva. L’argument estrella: “No pod...

 Imatge creada per mi amb ajut de la IA. Molts fa anys i panys que ens vàrem autodeterminar i autoindependitzar nosaltres a nosaltres mateixos, en conseqüència estem mental i emocionalment desconnectats d’Espanya. Malgrat tota la immigració enviada a posta, malgrat totes les maniobres contra la nostra llengua, forma de ser, cultura, malgrat els atemptats contra el sistema sanitari, el corredor mediterrani, el servei ferroviari… seguim dempeus i plantem cara al que ens pugui venir. Ens sabem catalans i, per tant, molt diferents, i això no ens ho pren ningú fins a la mort. Visca Catalunya, Visca els Catalans.

Qui està de pega, amb els collons ensopega. Perdoneu la finor lèxica, però quan la realitat decideix fer stand up, cal deixar-li el micròfon. Resulta que el govern de l’Espanya autoproclamada progressista, amb el sempre inspirat Pedro Sánchez Pérez-Castejón al timó, ha decidit que el gran drama de la mobilitat ibèrica no són els sots, ni els peatges, ni els col·lapses de l’operació retorn. No. El veritable enemic de la seguretat viària és… l’accent obert. Sí, heu llegit bé. Ara sembla que la pau a les carreteres depèn de redreçar les titlles rebels. Perquè, segons aquesta nova èpica administrativa, és infinitament més segur que Barberà passi a dir-se Barberá. Ja se sap que una vocal amb accent inclinat cap a l’est pot provocar marejos, desviaments sobtats i, en casos extrems, un xoc frontal amb la gramàtica castellana. Imaginem l’escena: un conductor distret veu una “à” i, incapaç de gestionar aquella inclinació sospitosa, perd el control del vehicle. El cotxe rebota contra la barrera ...

A primers de febrer d'enguany, van comparèixer a la Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya, el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero Álvarez i la consellera d'interior Núria Parlon Gil. El motiu de la compareixença era aclarir les circumstàncies en què es va detenir i denunciar un ciutadà innocent. Els compareixents són dos càrrecs importants que poden perjudicar la vida dels ciutadans només fent ús de la seva paraula. A sota hi ha l'enllaç a un vídeo que ha fet Octuvre arran d'aquest cas tan greu. I dic tan greu perquè arran de les accions dels Mossos el dia dels fets, es va produir una denúncia absolutament injustificada contra un ciutadà innocent que només es manifestava amb una senyera enganxada a una canya de pescar. Les acusacions injustificades es van convertir en denúncia, produint maldecaps, despeses i patiments durant mesos a aquest ciutadà innocent. Afortunadament, un jutge, va veure la veritat del tema i va tancar el cas a favor del c...

Vull fer-vos arribar el meu més sincer agraïment per la vostra trajectòria exemplar i pel servei ininterromput que oferiu des de fa més de setanta anys al carrer Còrsega de Barcelona. Mantenir viu un establiment durant tantes dècades és molt més que una fita empresarial: és un compromís amb el barri, amb la tradició i amb generacions de clients que hem crescut compartint moments al voltant dels vostres xurros i la vostra xocolata, sigui al matí, tarda o de matinada. La constància, la qualitat del producte, la seva diversitat i l’atenció propera que sempre oferiu són el reflex d’una feina feta amb dedicació i estima. Formeu part de la memòria col·lectiva del barri, de la ciutat i del país. I sou un gran exemple de continuïtat i professionalitat. També una mostra de la feina ben feta i de l'emprenedoria que caracteritza la societat catalana. Gràcies per tots aquests anys de servei i per continuar endolcint o salant la vida de Barcelona dia rere dia. Per molts anys, pugueu continuar a...

  Salvador Illa té una capacitat de gestió que recorda aquells rellotges suïssos minimalistes: elegants, silenciosos…  En els que de vegades costa saber si realment estan en marxa o simplement fan veure que tot està sota control. La seva presidència practica l’art subtil del “tot va bé” amb una serenor quasi zen. Hi ha trens que no arriben, pressupostos que es negocien amb pinces i consensos que caminen amb crosses, però l’ambient sempre és de despatx ordenat i carpetes perfectament alineades. Si la política fos un concurs de calma facial, ens enduríem l'Òscar. El seu estil no és el del capità que crida ordres des de la proa, sinó el del notari que certifica que el vaixell, tècnicament, continua sent un vaixell. Potser entra una mica d’aigua, però amb informes ben redactats tot sembla menys líquid. En la gestió del dia a dia hi ha una mena d’alquímia administrativa: transformar urgències en comissions, crisis en calendaris, i calendaris en futures reunions prometedores. Una co...