CERVESERIA UNIVERSITAT. PÇA. UNIVERSITAT 11, BARCELONA

Imatge
  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864

L'ACTUAL I EL DE DEBÒ



Ahir a Brussel·les, es va produir una reunió entre dos presidents de Catalunya, l'actual Salvador Illa i Roca i el de debò, Carles Puigdemont i Casamajó.

I per què dic, l'actual i el de debò? 
Illa va guanyar les eleccions amb un resultat pírric de 42 escons, quan la majoria absoluta està en 68. I va poder governar després de mesos esperant col·laboradors no independentistes que li prestessin l'aval que necessitava. Em refereixo a ERC i Comuns que van trair els ciutadans de Catalunya fent-nos un regal enverinat, a canvi de certes concessions.

En canvi, el 2015, Junts va guanyar les eleccions amb 62 escons, només 6 per sota de la majoria absoluta.

Però això és només el principi. Després de la DUI activada per Carles Puigdemont el 27 d'octubre del 2017, el Senat espanyol permet l'activació de l’article 155 de la Constitució, destituint el president i tot el govern de Catalunya, i convocant noves eleccions al Parlament.

Per tant, el 130 president de Catalunya, va ser descavalcat per la força i des de Madrid, no de forma democràtica pels ciutadans de Catalunya.

L’article 155 de la Constitució espanyola no menciona explícitament la possibilitat de convocar eleccions autonòmiques en cap comunitat autònoma. El text només parla de“adoptar les mesures necessàries per obligar la Comunitat a complir les obligacions o per protegir l’interès general d’Espanya, donant instruccions a totes les autoritats de la comunitat autònoma.”

Llavors, com es va justificar la convocatòria d’eleccions a Catalunya (2017)?
Aquesta mesura no estava literalment al text constitucional, però es va INTERPRETAR que era una de les “mesures necessàries” per restablir la normalitat institucional.
El Senat ho va autoritzar i, en aquell context, no va ser impugnat per cap tribunal.

Per tant, hi han motius més que sobrats per dubtar de la legalitat de les mesures preses pel govern espanyol del moment (PP).

Carles Puigdemont i Casamajó, segueix a l'exili després del decret d'amnistia i sota amenaça de detenció, sense poder participar en la política catalana i sense poder recuperar la presidència que li van arrabassar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

LA "NO DEMOCRÀCIA"

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)