CERVESERIA UNIVERSITAT. PÇA. UNIVERSITAT 11, BARCELONA

-
Imatge
  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864
Publica un comentari a l'entrada

L'ACTUAL I EL DE DEBÒ

-


Ahir a Brussel·les, es va produir una reunió entre dos presidents de Catalunya, l'actual Salvador Illa i Roca i el de debò, Carles Puigdemont i Casamajó.

I per què dic, l'actual i el de debò? 
Illa va guanyar les eleccions amb un resultat pírric de 42 escons, quan la majoria absoluta està en 68. I va poder governar després de mesos esperant col·laboradors no independentistes que li prestessin l'aval que necessitava. Em refereixo a ERC i Comuns que van trair els ciutadans de Catalunya fent-nos un regal enverinat, a canvi de certes concessions.

En canvi, el 2015, Junts va guanyar les eleccions amb 62 escons, només 6 per sota de la majoria absoluta.

Però això és només el principi. Després de la DUI activada per Carles Puigdemont el 27 d'octubre del 2017, el Senat espanyol permet l'activació de l’article 155 de la Constitució, destituint el president i tot el govern de Catalunya, i convocant noves eleccions al Parlament.

Per tant, el 130 president de Catalunya, va ser descavalcat per la força i des de Madrid, no de forma democràtica pels ciutadans de Catalunya.

L’article 155 de la Constitució espanyola no menciona explícitament la possibilitat de convocar eleccions autonòmiques en cap comunitat autònoma. El text només parla de“adoptar les mesures necessàries per obligar la Comunitat a complir les obligacions o per protegir l’interès general d’Espanya, donant instruccions a totes les autoritats de la comunitat autònoma.”

Llavors, com es va justificar la convocatòria d’eleccions a Catalunya (2017)?
Aquesta mesura no estava literalment al text constitucional, però es va INTERPRETAR que era una de les “mesures necessàries” per restablir la normalitat institucional.
El Senat ho va autoritzar i, en aquell context, no va ser impugnat per cap tribunal.

Per tant, hi han motius més que sobrats per dubtar de la legalitat de les mesures preses pel govern espanyol del moment (PP).

Carles Puigdemont i Casamajó, segueix a l'exili després del decret d'amnistia i sota amenaça de detenció, sense poder participar en la política catalana i sense poder recuperar la presidència que li van arrabassar.
Ubicació: 17850 Besalú, Girona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

-
Imatge
Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés.  - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...
Més informació

LA "NO DEMOCRÀCIA"

-
Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...
Més informació

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)

-
Imatge
La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...
Més informació