CERVESERIA UNIVERSITAT. PÇA. UNIVERSITAT 11, BARCELONA

-
Imatge
  Dimarts 10 de març, a la Cerveseria Universitat. Dos estudiants fan una cosa absolutament revolucionària: demanar unes mitjanes… en català. Sí, sí, així de salvatges. La cambrera, defensora acèrrima de l’orde lingüístic universal, decideix posar límits al caos i respon que, si no ho diuen en castellà, ella no els atendrà. Ordre restaurat. Civilització salvada. Resum de la seva política d’atenció al client: “Si no parleu en castellà, no us atendré. Us pireu del bar.” I, per si algú pensava que era un malentès puntual, ho deixa ben clar amb orgull corporatiu: “Això és el que fem amb tothom qui parla català aquí al bar.” Tot molt normal. Ja se sap que demanar una cervesa en català és pràcticament una activitat d’alt risc. Si voleu veure el vídeo:  https://twitter.com/i/status/2031753532068515864
Publica un comentari a l'entrada

XANTATGE O ABÚS DE PODER?

-



El fet que un lloc web obligui els seus usuaris a pagar una quota o empassar-se les galetes (cookies), privant l'entrada si no accedeixes a alguna de les dues condicions, es pot considerar una forma de xantatge?

No, en principi no és un xantatge en sentit legal.

El xantatge, en dret penal, implica:

  • Una amenaça o coacció per obtenir un benefici (normalment econòmic),
  • Intenció de perjudicar o causar por si no es compleix.

En aquest cas, no hi ha una amenaça il·legítima: simplement el lloc web posa condicions d’accés al seu contingut o servei, cosa que entra dins dels seus drets comercials, sempre que es faci amb transparència i dins del marc legal.


Però... és èticament qüestionable?

Sí, absolutament. Molts defensors dels drets digitals consideren aquestes pràctiques com a:

  • Abús de poder digital,
  • Coacció encoberta, perquè l’usuari no té una alternativa realista,
  • “Accepta o paga” no és consentiment lliure en la pràctica.

Aquest és el motiu pel qual autoritats com el Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB) han posat límits molt estrictes a l’ús dels “murs de galetes”.


L’opinió de moltes entitats de privadesa:

Diverses organitzacions com NOYB (de Max Schrems), Privacy International o EFF denuncien que:

Acceptar galetes o pagar no és consentiment lliure, és una forma de pressió digital disfressada de legalitat”

Ubicació: 17850 Besalú, Girona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

-
Imatge
Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés.  - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...
Més informació

LA "NO DEMOCRÀCIA"

-
Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...
Més informació

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)

-
Imatge
La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...
Més informació