NI ISRAEL, NI PALESTINA

-
Imatge
  Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies. No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte. Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts). I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina? A Israel no moren innocents? I a Rússia? I a Ucraïna? I a Myanmar, Sudan o Etiòpia? Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats. No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima? Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una co...
Publica un comentari a l'entrada

CARLOS LESMES SERRANO

-

 Imatge



El sinistre Carlos Lesmes Serrano, un home de l’ala més dura del PP. Va ser qui va proclamar que la justícia havia de pivotar al voltant de la unitat d’Espanya (i no dels drets fonamentals).

Per aquesta afirmació, no només no va ser apartat de la justícia, és el president del Tribunal Suprem d'Espanya i del Consell General del Poder Judicial.

Així va la justícia al país del costat.
Una transició modèlica, diuen els de la seva corda.
Ubicació: 17850 Besalú, Girona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

QUIN ÉS EL FUTUR DE L'HUMANITAT?

-
Imatge
Quin és el futur de la humanitat? Què se n'ha fet de la cultura de l'esforç? Com és possible enllestir la carrera si no disposem d'un coneixement de les matemàtiques encara que sigui a escala essencial? Creieu normal sortir de la universitat sense saber ordenar un llistat per ordre alfabètic? Què ha passat amb el respecte als mestres, metges, a les autoritats o als mateixos pares o avis? A on ha anat el respecte pels altres companys d'estudis o de feina? Què passa quan el comportament a la vida diària és bassa en no escoltar ni dialogar amb els altres, per què jo soc el millor, i l'important és el que jo vull? Què està passant a dins de les famílies amb l'educació dels fills i filles? El sistema no funciona com seria necessari, i les estadístiques comparatives amb altres països europeus diuen molt poc a favor nostre. I no es pot culpar només els mestres, l'actitud dels alumnes i te molt a veure. I aquesta actitud depèn moltíssim de l'educació rebuda a ca...
Més informació

DONALD I ELON, PEL·LÍCULA O FUTUR?

-
Imatge
Dos amics es reparteixen la direcció de l'empresa més gran del món. Tots dos són tan amics i tenen una relació tan propera que semblen germans. Tots dos tenen recursos econòmics il·limitats. De cop la situació canvia i passen de ser els millors amics a odiar-se a mort. Què pot passar? Traïció empresarial. Un dels dos descobreix que l'altre ha fet una jugada bruta, com ara vendre accions a un rival, manipular dades, o fins i tot intentar treure'l de l'empresa. Aquesta traïció els converteix en enemics mortals. Una diferència irreconciliable Tots dos tenen una visió diferent sobre el futur de l'empresa: un vol seguir un camí més ètic i sostenible, mentre que l'altre només busca maximitzar beneficis a qualsevol preu. Això genera una lluita de poder que acaba trencant la seva amistat. Conflicte personal. L’odi no neix dins l’empresa, si no fora. Potser s’enamoren de la mateixa persona, o hi ha un incident personal tràgic (per exemple, un accident, una mort o una rev...
Més informació

SANT JORDI 2025

-
Imatge
Ahir va ser Sant Jordi, que a Catalunya, és una de les dues diades més importants de l'any Dia de roses, llibres, cultura, diàleg i petons. Una jornada que contribueix enormement a fer conèixer el nostre estimat país i la nostra cultura i manera de fer per tot el món. Només hi va haver una nota discordant, i va ser el discurs d'un molt deplorable president, MDP, que ens haurem d'empassar tant sí com no, sí ningú no hi posa remei, durant quatre llargs anys. I tot gràcies a un partit que diu ser independentista, però que actua en sentit contrari com demostra la seva trajectòria i el fet que, per uns quants salaris i càrrecs, va regalar la presidència del Govern a Salvador Illa i Roca, parlo d'Esquerra Republicana de Catalunya, que va governar l'anterior legislatura amb Pere Aragonès i García, un altre MDP com una casa de pagès. Tornem al discurs del president. Un discurs massa llarg, llegit amb presses, amb excés de gesticulacions que no venen al cas, pronunciat sense...
Més informació