FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ (SA SANTEDAD)

En els gloriosos anys del Regne Nyol, presidia Felipe González, conegut entre acòlits com "el socialista de pana" La seva lliga (1982–1996) va ser llarga i adinerada però no pels ciutadans.

Els ciutadans, entusiasmats per la modernitat i les americanes amb espatlleres, no sospitaven que sota la moqueta de la Moncloa s’hi amagava un toll de sobres, factures falses i cafès molt cars. Hauríem de saber si la quantitat de sobres i l'import total puja més o menys que la de M.Rajoy, que encara no sabem del cert qui és, però no ens desviem.


Capítol I: GAL i la guerra bruta del govern.
Sota la bandera de la seguretat nacional, neixen els GAL (Grupos Antiterroristas de Lliberación). (Que alliberaven aquests?). Aquesta confraria secreta, finançada amb monedes d’or públic, va decidir que la justícia era massa lenta, i optà per la via del pim-pam-pum parapolicial. Condemnats: Barrionuevo i Vera, escuders d'en Felipe, foren empresonats. Felipe: "Jo? No sé res.


Capítol II: Filesa, Malesa i Time-Export, o com fer màgia amb factures. Hisenda en aquella època anava moooolt despistada.
En una cambra secreta del palau, sorgiren tres criatures amb noms de màrqueting cutre: Filesa, Malesa i Time-Export. Eren empreses fantasma, especialitzades a cobrar per no fer res. Un model de negoci excel·lent, com la cervesa sense alcohol. Carlos (el Tresorer) Navarro: 5 anys i mig de presó (i un rellotge de regal). José María Sala, del clan català: 3 anys i una targeta de descompte del PSC.Carlos Melero, el teixidor d’empreses: 12 anys, però amb aire condicionat. Navalón: tan llest que va sortir il·lès. Es diu que es va disfressar de làmpada d'una coneguda marca de mobles sueca, (que ara que hi penso, llavors no existia, encara). Els papers volaven, les empreses facturaven, i el PSOE… cantava victòria. Caixa cobri.


Capítol III: Roldán: el fugitiu amb corbata
Luis Roldán, el gran vigilant del Regne (director general de la Guàrdia Civil), no vigilava gaire bé els seus comptes. Va agafar 1.500 milions de pessetes per reformar el seu castell... o potser només una casa a les Seychelles. Fugí per mig món, deixant enrere una nota i moltes factures. Molt de temps després de cercar-lo per tot el món fou capturat a Laos, on es creia xaman. Se li va receptar 31 anys de presó i una classe de geografia. La classe de geografia també hauria servit per a tots els nyols, perquè corria la veu que l'habient trobat "aqui al lao"


Capítol IV: El despatx del Germà Guerra, Juan Guerra, germà del vicepresident Alfonso, va convertir un despatx oficial en una oficina d’afers tèrbols, on es venien favors com qui venia pernils.Va dimitir entre llàgrimes i crits de "jo només venia a saludar".


Capítol V: PSV: Promeses Sense Vivendes
El sindicat reial UGT (encara no feien mariscades), en col·laboració amb les fades de l’habitatge, creà PSV. Prometien castells per a tothom, però oferiren només ruïnes. 30.000 pagesos de bona fe quedaren sense sostre ni esperança. “Ups. Ha estat un error tècnic.”

Capítol VI: Ibercorp: la cova dels banquers, més o menys, el que ara seria el B..A. I com tota bona tragèdia, no podia faltar-hi un banquer caigut: Mariano Rubio, governador del Tresor Reial, fou atrapat fent jocs de mans financers amb Ibercorp. No va anar a la masmorra, però va dimitir, cosa que a nyolia no passa mai. (un pringat).

Al final, ja no disposaven d'americanes de pana ni decència.
Els ciutadans van descobrir que el Regne Socialista no era tan socialista, que el "obrero" era metafòric i que la política d’estat era, sovint, una excel·lent tapadora de negocis paral·lels. I mentre la justícia anava en carro, els corruptes marxaven en vehicles d'alta gamma.