Un cop finat, visitat, acomiadat i passejat fins al seu destí pòstum, els moratons -cardenals- de tot el món van començar a fer les maletes. No pas amb presses -ja se sap que la velocitat no és una virtut moratoniana, però sí amb determinació. Al cap i a la fi, un conclave és com un gran congrés d’alta tensió... però sense wifi ni mòbils i amb espelmes, com si fossin a mig blackout, vaja.
Quan tots van arribar al Vaticà, es van instal·lar a la Casa de Santa Marta, un hotel discret on l'esmorzar continental es combina amb debats teològics profunds com: Creieu que sant Pere hauria votat digitalment?
El primer dia del conclave, després d'un breu sermó i d’un esmorzar amb croissants una mica durs, els moratons van entrar a la Capella Sixtina, on l’Esperit Sant, segons el protocol, hauria de fer acte de presència (encara que mai ningú no l’ha vist prenent apunts), i sense prendre'n tampoc.
Recordeu, germans, que no es pot fer campanya -va dir un moratò brasiler, mentre repartia discretament estampetes amb el seu rostre i un lema suggeridor: “Fe, frescor i futbol”.
Les votacions comencen. Cada moratò escriu un nom al paperet amb una cal·ligrafia de seminarista, cuidada però dubtosa. El Mestre de Cerimònies recull els vots i fa el recompte, mentre uns altres cardenals es dediquen a mirar-se de reüll, tot intentant esbrinar qui ha votat qui. Alt nivell d’intriga vaticana.
Quan ningú no aconsegueix els dos terços, es crema el vot amb substàncies secretes (possiblement restes d’encens i misteri) i surt fum negre per la xemeneia.
Fum negre... murmura la multitud a la plaça de Sant Pere—. Bé, tornem demà.
A dins, els moratons es retiren a descansar. Alguns parlen d’ecumenisme, d’altres juguen al parxís papal, on cada casella representa una encíclica. El cardenal alemany és invencible: “Disciplina germànica”, diu ell.
Passa un dia, dos dies, i els ànims es tensen. El cardenal de Nova York proposa fer pizza. El de Nàpols s’ofèn. El de Buenos Aires demana mate.
Finalment, en una votació plena d’esperança i lleugera pressió peer-to-peer, un cardenal obté els dos terços. Es fa un silenci sagrat.
Acceptes la teva elecció? Li pregunten.
Només si em deixeu triar un nom més curt que “Innocenci XLVII”.
Surt fum blanc.
La plaça esclata d’alegria, no entenc el motiu...
Mentrestant, dins la Capella Sixtina, un morató murmura:
Ara comença la part difícil: explicar al món perquè fem les coses així...
Entrades
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.