NI ISRAEL, NI PALESTINA

-
Imatge
  Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies. No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte. Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts). I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina? A Israel no moren innocents? I a Rússia? I a Ucraïna? I a Myanmar, Sudan o Etiòpia? Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats. No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima? Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una co...
Publica un comentari a l'entrada

EUROVISIÓ 2025: LA OTAN DEL POP TORNA A LA CÀRREGA AMB PURPURINA I TRAUMES NACIONALS

-

 



Basilea, Suïssa.

Mentre Europa crema per fora i s’ofega per dins, arriba puntual el festival de la dissonància emocional: Eurovisió, l’únic lloc on països que no es poden veure ni en pintura es donen 12 punts i es fan petons de “germans culturals”.

Aquest any, "el circ" va ser a Basilea. Però tranquils, tot controlat: Suïssa és tan neutral que si hi hagués un conflicte entre Putin i Hello Kitty, ells farien un debat de 14 hores i oferirien xocolata.


Austria.

Guanya amb un àngel vingut del cel... o d'un anunci de perfum caríssim

El premi se l’endú JJ, un contratenor que canta tan agut que els gossos suïssos es van posar a udolar en falset. Amb “Wasted Love”, va fer plorar a tot Europa... tot i que ningú entenia ben bé si per la música o pel trauma generacional col·lectiu que desperta Eurovisió.

Els jurats nacionals van veure-hi art. El públic hi va veure un noi amb capa. Tots contents.


Espanya. 

Envia Melody per nostàlgia... i reben l’hòstia que es mereixen cada any, això sí, amb mocador rojigualdo per poder moquejar a gust.

RTVE, fidel a la seva tradició de no saber què vol Europa, va enviar a Melody, la nena dels goril·les, convertida ara en diva rescatada de la gala Drag Queen de Torremolinos. La cançó, “Esa diva”, semblava escrita per un algoritme dissenyat per Manel Navarro i Leticia Sabater. Per cert, a aquesta "senyora" no la coneixen ni els veïns de replà de casa seva. 

24a posició. Però escolta, vam tenir ventiladors, brillants i moltes ganes. Com sempre. I després es queixen que els joves no se senten representats...


Israel. 

Israel va cantar “New Day Will Rise”, un títol que sembla sortit d’un PowerPoint de l’OTAN. L’actuació, èpica i emocional, va incloure efectes visuals, llums dramàtiques i zero mencions a Gaza. Tot molt neutre. Tan neutre com un tanc amb adhesius de flors.

Per afegir salsa al tema, dues activistes propalestines van intentar interrompre l’actuació, però van ser neutralitzades més de pressa que una moció de censura a Espanya.


Regne Unit.

“What the hell just happened? També ens ho preguntem nosaltres, guapes

Remember Monday, va cantar sobre confusió i caos. Missatge subliminar sobre el Brexit? Potser. El jurat europeu va fer veure que entenia l'art i els va donar 88 punts. El públic va decidir que ja n’hi havia prou de donar segones oportunitats als anglesos. 0 punts.


Estònia.

Envia un cafè psicodèlic i acaba tercera, perquè tot és possible si no ets Espanya

Tommy Cash va sortir amb “Espresso Macchiato”, una actuació que semblava feta sota l’efecte de substàncies... o TikTok. Era art? Era una broma? Era una performance sobre l’ansietat capitalista? Qui sap. Però va funcionar. Europa, què t’està passant?


Conclusió: Eurovisió és el Consell d’Europa amb coreografia i gens de vergonya

Com sempre, Europa no canta, crida. 

I tothom vota els veïns, excepte Espanya, que vota random i rep el karma.


De debò cal aquest patiment un cop l'any? Tant se val, jo no el veig mai!




Ubicació: Barcelona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

QUIN ÉS EL FUTUR DE L'HUMANITAT?

-
Imatge
Quin és el futur de la humanitat? Què se n'ha fet de la cultura de l'esforç? Com és possible enllestir la carrera si no disposem d'un coneixement de les matemàtiques encara que sigui a escala essencial? Creieu normal sortir de la universitat sense saber ordenar un llistat per ordre alfabètic? Què ha passat amb el respecte als mestres, metges, a les autoritats o als mateixos pares o avis? A on ha anat el respecte pels altres companys d'estudis o de feina? Què passa quan el comportament a la vida diària és bassa en no escoltar ni dialogar amb els altres, per què jo soc el millor, i l'important és el que jo vull? Què està passant a dins de les famílies amb l'educació dels fills i filles? El sistema no funciona com seria necessari, i les estadístiques comparatives amb altres països europeus diuen molt poc a favor nostre. I no es pot culpar només els mestres, l'actitud dels alumnes i te molt a veure. I aquesta actitud depèn moltíssim de l'educació rebuda a ca...
Més informació

DONALD I ELON, PEL·LÍCULA O FUTUR?

-
Imatge
Dos amics es reparteixen la direcció de l'empresa més gran del món. Tots dos són tan amics i tenen una relació tan propera que semblen germans. Tots dos tenen recursos econòmics il·limitats. De cop la situació canvia i passen de ser els millors amics a odiar-se a mort. Què pot passar? Traïció empresarial. Un dels dos descobreix que l'altre ha fet una jugada bruta, com ara vendre accions a un rival, manipular dades, o fins i tot intentar treure'l de l'empresa. Aquesta traïció els converteix en enemics mortals. Una diferència irreconciliable Tots dos tenen una visió diferent sobre el futur de l'empresa: un vol seguir un camí més ètic i sostenible, mentre que l'altre només busca maximitzar beneficis a qualsevol preu. Això genera una lluita de poder que acaba trencant la seva amistat. Conflicte personal. L’odi no neix dins l’empresa, si no fora. Potser s’enamoren de la mateixa persona, o hi ha un incident personal tràgic (per exemple, un accident, una mort o una rev...
Més informació

SANT JORDI 2025

-
Imatge
Ahir va ser Sant Jordi, que a Catalunya, és una de les dues diades més importants de l'any Dia de roses, llibres, cultura, diàleg i petons. Una jornada que contribueix enormement a fer conèixer el nostre estimat país i la nostra cultura i manera de fer per tot el món. Només hi va haver una nota discordant, i va ser el discurs d'un molt deplorable president, MDP, que ens haurem d'empassar tant sí com no, sí ningú no hi posa remei, durant quatre llargs anys. I tot gràcies a un partit que diu ser independentista, però que actua en sentit contrari com demostra la seva trajectòria i el fet que, per uns quants salaris i càrrecs, va regalar la presidència del Govern a Salvador Illa i Roca, parlo d'Esquerra Republicana de Catalunya, que va governar l'anterior legislatura amb Pere Aragonès i García, un altre MDP com una casa de pagès. Tornem al discurs del president. Un discurs massa llarg, llegit amb presses, amb excés de gesticulacions que no venen al cas, pronunciat sense...
Més informació