EL MILLOR XUIXO DEL MÓN

Trias Pastissers, un referent centenari de Santa Coloma de Farners, ha guanyat el concurs mundial de xuixos, que en aquesta cinquena edició s'ha fet al parc de la Devesa de Girona. Quarta generació de pastissers, Quim Trias, de la família de les famoses galetes Trias, ha rebut el premi de mans de l'alcalde, Lluc Salellas.

A casa som llaminers i també som catalans i ens agrada defensar la nostra cultura, costums... i per descomptat la bona teca. Així doncs, quan va sortir la notícia "del millor xuixo del món" no vam saber trobar cap desencusa per no agafar el cotxe i fer carretera fins a Santa Coloma de Farners.

Arribem a les 11 del matí de diumenge passat i entrem a la pastisseria amb tota la il·lusió.            Nosaltres: dos xuixos si us plau.                                                                                                                    Resposta de la senyora: no ens en queden, quina fal·lera amb els xuixos. Millor que els encarregueu abans amb un marge de tres dies per assegurar el tret 👀

Bocabadats i esmaperduts sortim de la pastisseria amb la cua entre cames i sense saber ben bé que acabava de passar. Davant nostre, una senyora es va emportar una plata amb més o menys una dotzena de xuixos, que evidentment havia encarregat (suposo que amb tres dies de marge).

Ara, un comte sobre el millor xuixo del món:

Vet aquí que una vegada, fa uns sis mesos aproximadament, hi havia un pastisser del poble de Santa Coloma de Farners, que es va aixecar un bon dia, molt d'hora, molt d'hora, com sempre fem els catalans sobretot si som pastissers. L'home havia somiat aquella nit que faria el millor xuixo del món. I s'hi va posar a la feina abans que sortís el sol. El pastisser va preparar els seus millors ingredients per fer la pasta i la crema, no volia que res sortís malament, perquè guanyar el premi al millor xuixo del món, no és gens senzill. Poca broma.

Un cop feta la feina i amb una plata sencera dels nous xuixos acabats d'enllestir va marxar cap a la Devesa de Girona, el lloc on feien el concurs. I ves per on, se'n va sortir i va tornar cap a l'obrador amb el primer premi concedit al Millor Xuixo del Món. Fi.

El nostre protagonista va fer l'esforç, va crear quelcom únic al món, i li van reconèixer la feina feta. Genial, això no passa sovint. Ja veurem si pot repetir la gesta.

Però hi ha un error gravíssim, crear un gran producte, aconseguir que tothom ho sàpiga, que la gent s'interessi fins al punt d'anar al seu obrador per poder-lo testar i que tinguin de tornar cap a casa sense poder satisfer aquella il·lusió, només pel recel que a l'hora de tancar no hi quedi cap sense vendre.

Els entesos en màrqueting saben que abans de fer publicitat d'un producte, aquest ha de ser, si o si, a les prestatgeries de les botigues. No fer-ho així produeix la  pèrdua de tot l'invertit en publicitat i el que és pitjor encara, la gent oblida aquell producte per sempre més.