Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies. No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte. Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts). I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina? A Israel no moren innocents? I a Rússia? I a Ucraïna? I a Myanmar, Sudan o Etiòpia? Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats. No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima? Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una co...
BARCELONA, TRÀNSIT I BOGERIA
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un vianant, travessa la Diagonal per on no ha de fer-ho i provoca un xoc entre dos autocars i lesions de diferent grau a més de 60 persones.
I ara, hi haurà qui digui que el trànsit rodat s'ha d'eliminar de la ciutat. Els que no han de poder circular per cap lloc són les que no tenen la deguda formació ciutadana.
És evident que hi ha vehicles de motor que semblen conduïts per "animals de roca", i per aquests ja existeix un conjunt de normes i sancions adients en cas d'incompliment. Però entre els "vianants" i "objectes rodats no identificats" ORNIs (que no disposen de matrícula identificativa, assegurança obligatòria ni permís de circulació i es poden conduir per la ciutat sense la formació necessària per conduir els vehicles de motor tradicionals), el trànsit és molt més complex i les situacions de perill es disparen.
Parlant de vianants (trànsit a peu) hi ha un relaxament perillós a l'hora de travessar els carrers que respon a una manca de formació de les persones produïda tant a les escoles com a les famílies. Quan era petit, els meus pares, em van fer entendre que:
- Havia de travessar sempre pels passos de vianants.
- No podia creuar, si el semàfor de vianants era en vermell.
- I si el semàfor era verd, mirar a les dues bandes abans de creuar per estar segur que no hi havia cap vehicle despistat.
Doncs bé, ara hi ha una quantitat ingent de persones que vulneren cada dia aquests consells. Travessen quan els sembla bé, i molts a més ho fan mirant el mòbil...
I per acabar-ho d'adobar, ara hi ha els ORNI's (bicicletes, patinets, monopatins, monocicles, patins de rodes en línia...) que circulen sense força ràpid i per on volen, ocasionant situacions de perill extrem.
Vagi per davant la meva disculpa a tots els usuaris d'aquests vehicles de desplaçament personal que compleixen o intenten complir totes les normes. Per ells o elles tampoc és senzill.
A tots els que circulen de qualsevol manera, saltant-se llums vermells, pujant i baixant de les voreres com si fossin autopistes, avançant altres vehicles per qualsevol banda, circulant per carrers a contra via... els desitjo molta sort, perquè, més d'hora que tard faran mal a algú altre o el patiran ells mateixos.
I per les autoritats que gestionen les vies de circulació, carrers...
- Creieu normal la diferència en requisits a complir per poder circular, entre una motocicleta o cotxe i aquests tipus de vehicles de mobilitat personal?
- Cada dia, vianants i conductors veiem tota mena d'infraccions molt perilloses ocasionades per bàrbars a bord d'aquests vehicles. Vosaltres no? La gent rarament veiem que multeu algú.
- Qualsevol usuari de vehicles personals es passa un semàfor en vermell i el més habitual és que no tingui cap sanció. Com que no porten placa identificativa...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Entrades populars d'aquest blog
QUIN ÉS EL FUTUR DE L'HUMANITAT?
Quin és el futur de la humanitat? Què se n'ha fet de la cultura de l'esforç? Com és possible enllestir la carrera si no disposem d'un coneixement de les matemàtiques encara que sigui a escala essencial? Creieu normal sortir de la universitat sense saber ordenar un llistat per ordre alfabètic? Què ha passat amb el respecte als mestres, metges, a les autoritats o als mateixos pares o avis? A on ha anat el respecte pels altres companys d'estudis o de feina? Què passa quan el comportament a la vida diària és bassa en no escoltar ni dialogar amb els altres, per què jo soc el millor, i l'important és el que jo vull? Què està passant a dins de les famílies amb l'educació dels fills i filles? El sistema no funciona com seria necessari, i les estadístiques comparatives amb altres països europeus diuen molt poc a favor nostre. I no es pot culpar només els mestres, l'actitud dels alumnes i te molt a veure. I aquesta actitud depèn moltíssim de l'educació rebuda a ca...
DONALD I ELON, PEL·LÍCULA O FUTUR?
Dos amics es reparteixen la direcció de l'empresa més gran del món. Tots dos són tan amics i tenen una relació tan propera que semblen germans. Tots dos tenen recursos econòmics il·limitats. De cop la situació canvia i passen de ser els millors amics a odiar-se a mort. Què pot passar? Traïció empresarial. Un dels dos descobreix que l'altre ha fet una jugada bruta, com ara vendre accions a un rival, manipular dades, o fins i tot intentar treure'l de l'empresa. Aquesta traïció els converteix en enemics mortals. Una diferència irreconciliable Tots dos tenen una visió diferent sobre el futur de l'empresa: un vol seguir un camí més ètic i sostenible, mentre que l'altre només busca maximitzar beneficis a qualsevol preu. Això genera una lluita de poder que acaba trencant la seva amistat. Conflicte personal. L’odi no neix dins l’empresa, si no fora. Potser s’enamoren de la mateixa persona, o hi ha un incident personal tràgic (per exemple, un accident, una mort o una rev...
SANT JORDI 2025
Ahir va ser Sant Jordi, que a Catalunya, és una de les dues diades més importants de l'any Dia de roses, llibres, cultura, diàleg i petons. Una jornada que contribueix enormement a fer conèixer el nostre estimat país i la nostra cultura i manera de fer per tot el món. Només hi va haver una nota discordant, i va ser el discurs d'un molt deplorable president, MDP, que ens haurem d'empassar tant sí com no, sí ningú no hi posa remei, durant quatre llargs anys. I tot gràcies a un partit que diu ser independentista, però que actua en sentit contrari com demostra la seva trajectòria i el fet que, per uns quants salaris i càrrecs, va regalar la presidència del Govern a Salvador Illa i Roca, parlo d'Esquerra Republicana de Catalunya, que va governar l'anterior legislatura amb Pere Aragonès i García, un altre MDP com una casa de pagès. Tornem al discurs del president. Un discurs massa llarg, llegit amb presses, amb excés de gesticulacions que no venen al cas, pronunciat sense...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.