Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...
BARCELONA, TRÀNSIT I BOGERIA
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un vianant, travessa la Diagonal per on no ha de fer-ho i provoca un xoc entre dos autocars i lesions de diferent grau a més de 60 persones.
I ara, hi haurà qui digui que el trànsit rodat s'ha d'eliminar de la ciutat. Els que no han de poder circular per cap lloc són les que no tenen la deguda formació ciutadana.
És evident que hi ha vehicles de motor que semblen conduïts per "animals de roca", i per aquests ja existeix un conjunt de normes i sancions adients en cas d'incompliment. Però entre els "vianants" i "objectes rodats no identificats" ORNIs (que no disposen de matrícula identificativa, assegurança obligatòria ni permís de circulació i es poden conduir per la ciutat sense la formació necessària per conduir els vehicles de motor tradicionals), el trànsit és molt més complex i les situacions de perill es disparen.
Parlant de vianants (trànsit a peu) hi ha un relaxament perillós a l'hora de travessar els carrers que respon a una manca de formació de les persones produïda tant a les escoles com a les famílies. Quan era petit, els meus pares, em van fer entendre que:
- Havia de travessar sempre pels passos de vianants.
- No podia creuar, si el semàfor de vianants era en vermell.
- I si el semàfor era verd, mirar a les dues bandes abans de creuar per estar segur que no hi havia cap vehicle despistat.
Doncs bé, ara hi ha una quantitat ingent de persones que vulneren cada dia aquests consells. Travessen quan els sembla bé, i molts a més ho fan mirant el mòbil...
I per acabar-ho d'adobar, ara hi ha els ORNI's (bicicletes, patinets, monopatins, monocicles, patins de rodes en línia...) que circulen sense força ràpid i per on volen, ocasionant situacions de perill extrem.
Vagi per davant la meva disculpa a tots els usuaris d'aquests vehicles de desplaçament personal que compleixen o intenten complir totes les normes. Per ells o elles tampoc és senzill.
A tots els que circulen de qualsevol manera, saltant-se llums vermells, pujant i baixant de les voreres com si fossin autopistes, avançant altres vehicles per qualsevol banda, circulant per carrers a contra via... els desitjo molta sort, perquè, més d'hora que tard faran mal a algú altre o el patiran ells mateixos.
I per les autoritats que gestionen les vies de circulació, carrers...
- Creieu normal la diferència en requisits a complir per poder circular, entre una motocicleta o cotxe i aquests tipus de vehicles de mobilitat personal?
- Cada dia, vianants i conductors veiem tota mena d'infraccions molt perilloses ocasionades per bàrbars a bord d'aquests vehicles. Vosaltres no? La gent rarament veiem que multeu algú.
- Qualsevol usuari de vehicles personals es passa un semàfor en vermell i el més habitual és que no tingui cap sanció. Com que no porten placa identificativa...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Entrades populars d'aquest blog
ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA
Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés. - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...
LA "NO DEMOCRÀCIA"
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...
ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)
La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.