ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

-
Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...
Publica un comentari a l'entrada

ILLA A LA MONCLOA

-





El primer missatge que el president de la Generalitat, el Molt Desagradable Salvador Illa, ha llançat després de reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez a la Moncloa ho resumia tot: “Catalunya ha tornat”.


Aquesta és la gran «deixa» de l’altre Molt Desagradable president Pere Aragonés
i companyia, que després de governar de forma nefasta, de no lluitar per la independència de Catalunya, de complicar la vida i empitjorar les condicions al sector de l'ensenyament i d’aconseguir, durant les seves legislatures, poca cosa més que desesperar els independentistes, ha marxat del govern regalant les claus de la nació, a un espanyolista reconegut per la seva deficient trajectòria política.


Bé, regalant, regalant no, algun benefici ha obtingut pels seus.


Pere Aragones ha lliurat les claus del govern català a algú que treballarà i ha treballat sempre, (inclòs el 155), en contra de la República Catalana. I amb aquest fet s’ha carregat ell solet, un partit amb 92 anys d’història que era l’orgull dels catalans independentistes.

Pere Aragonès, el magnànim, va preferir lliurar el govern de Catalunya a Salvador Illa, abans que tornar a convocar eleccions i permetre que els ciutadans decideixi a les urnes, el seu futur més immediat.

I amb aquest moviment antidemocràtic, s’assegura que altres partits independentistes no el deixin arraconat a la paperera de la història.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquí podeu dir la vostra, no serà admès cap mena d'insult o comportament inadequat.

Entrades populars d'aquest blog

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

-
Imatge
Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés.  - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...
Més informació

LA "NO DEMOCRÀCIA"

-
Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...
Més informació

ENGANYIFES LEGALS, O NO. (CONSERVES DANI)

-
Imatge
La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...
Més informació