PETITES COSES IMPORTANTS

Imatge creada per mi amb ajut de la IA.  Molts fa anys i panys que ens vàrem autodeterminar i autoindependitzar nosaltres a nosaltres mateixos, en conseqüència estem mental i emocionalment desconnectats d’Espanya. Malgrat tota la immigració enviada a posta, malgrat totes les maniobres contra la nostra llengua, forma de ser, cultura, malgrat els atemptats contra el sistema sanitari, el corredor mediterrani, el servei ferroviari… seguim dempeus i plantem cara al que ens pugui venir. Ens sabem catalans i, per tant, molt diferents, i això no ens ho pren ningú fins a la mort. Visca Catalunya, Visca els Catalans.

Qui està de pega, amb els collons ensopega. Perdoneu la finor lèxica, però quan la realitat decideix fer stand up, cal deixar-li el micròfon. Resulta que el govern de l’Espanya autoproclamada progressista, amb el sempre inspirat Pedro Sánchez Pérez-Castejón al timó, ha decidit que el gran drama de la mobilitat ibèrica no són els sots, ni els peatges, ni els col·lapses de l’operació retorn. No. El veritable enemic de la seguretat viària és… l’accent obert. Sí, heu llegit bé. Ara sembla que la pau a les carreteres depèn de redreçar les titlles rebels. Perquè, segons aquesta nova èpica administrativa, és infinitament més segur que Barberà passi a dir-se Barberá. Ja se sap que una vocal amb accent inclinat cap a l’est pot provocar marejos, desviaments sobtats i, en casos extrems, un xoc frontal amb la gramàtica castellana. Imaginem l’escena: un conductor distret veu una “à” i, incapaç de gestionar aquella inclinació sospitosa, perd el control del vehicle. El cotxe rebota contra la barrera ...

A primers de febrer d'enguany, van comparèixer a la Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya, el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero Álvarez i la consellera d'interior Núria Parlon Gil. El motiu de la compareixença era aclarir les circumstàncies en què es va detenir i denunciar un ciutadà innocent. Els compareixents són dos càrrecs importants que poden perjudicar la vida dels ciutadans només fent ús de la seva paraula. A sota hi ha l'enllaç a un vídeo que ha fet Octuvre arran d'aquest cas tan greu. I dic tan greu perquè arran de les accions dels Mossos el dia dels fets, es va produir una denúncia absolutament injustificada contra un ciutadà innocent que només es manifestava amb una senyera enganxada a una canya de pescar. Les acusacions injustificades es van convertir en denúncia, produint maldecaps, despeses i patiments durant mesos a aquest ciutadà innocent. Afortunadament, un jutge, va veure la veritat del tema i va tancar el cas a favor del c...

Vull fer-vos arribar el meu més sincer agraïment per la vostra trajectòria exemplar i pel servei ininterromput que oferiu des de fa més de setanta anys al carrer Còrsega de Barcelona. Mantenir viu un establiment durant tantes dècades és molt més que una fita empresarial: és un compromís amb el barri, amb la tradició i amb generacions de clients que hem crescut compartint moments al voltant dels vostres xurros i la vostra xocolata, sigui al matí, tarda o de matinada. La constància, la qualitat del producte, la seva diversitat i l’atenció propera que sempre oferiu són el reflex d’una feina feta amb dedicació i estima. Formeu part de la memòria col·lectiva del barri, de la ciutat i del país. I sou un gran exemple de continuïtat i professionalitat. També una mostra de la feina ben feta i de l'emprenedoria que caracteritza la societat catalana. Gràcies per tots aquests anys de servei i per continuar endolcint o salant la vida de Barcelona dia rere dia. Per molts anys, pugueu continuar a...

  Salvador Illa té una capacitat de gestió que recorda aquells rellotges suïssos minimalistes: elegants, silenciosos…  En els que de vegades costa saber si realment estan en marxa o simplement fan veure que tot està sota control. La seva presidència practica l’art subtil del “tot va bé” amb una serenor quasi zen. Hi ha trens que no arriben, pressupostos que es negocien amb pinces i consensos que caminen amb crosses, però l’ambient sempre és de despatx ordenat i carpetes perfectament alineades. Si la política fos un concurs de calma facial, ens enduríem l'Òscar. El seu estil no és el del capità que crida ordres des de la proa, sinó el del notari que certifica que el vaixell, tècnicament, continua sent un vaixell. Potser entra una mica d’aigua, però amb informes ben redactats tot sembla menys líquid. En la gestió del dia a dia hi ha una mena d’alquímia administrativa: transformar urgències en comissions, crisis en calendaris, i calendaris en futures reunions prometedores. Una co...

Ahir, va reaparèixer el president del “govern de tothom”. Mentida, a mi no em representa ni representarà cap persona que hagi dit “sí” al 155, i a uns quants milions de catalans més. I dic reaparèixer, per què ha ressorgit del no-res. Durant la seva absència no ha permès que es publiqués una sola fotografia d’ell, cap àudio, res. Tant és així, que ha donat peu a dubtes importants sobre la seva salut als ciutadans/es. Per una part important de catalans tampoc calia, doncs, no podem confiar en ell ni tampoc en la immensa majoria de consellers i la munió de càrrecs innecessaris que ha creat de nou, a banda de mantenir els d'ERC. Una munió de despeses extraordinàries a càrrec dels ciutadans que no eren ni són necessàries. I, a més, la seva absència no ha produït cap desgavell que no s’hagués pogut produir amb ell present. El país va igual de malament sense ell o amb ell. Aquests dies tan crítics haurien estat exactament igual amb ell present La seva manca de competència i les seves ide...

Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...