PETITES COSES IMPORTANTS

  Ahir vam poder presenciar dos espectacles lamentables, un al migdia i un altre a la tarda. I dic lamentables des del punt de vista següent: mentides, sortides de to, manca de respecte als ciutadans... La comissió parlamentària per interrogar Maria Dolores de Cospedal García i Alícia Sánchez-Camacho Pérez, va ser un intercanvi de preguntes sense resposta, no em consta, o amb respostes falses directament, al més pur estil de M.Rajoy. L'efectivitat d'aquestes comissions depèn directament de la voluntat dels que intervenen. Sí en una sala judicial i davant jutge, fiscal, advocat i tots els elements necessaris, l'acusat té dret a mentir en el seu propi benefici, quina garantia de veracitat pot oferir-nos una comissió parlamentària? Sense voler ofendre a ningú, em faig aquesta pregunta: tenen una utilitat real per polítics i ciutadans aquestes comissions?

Tardà no arriba a cap acord amb Junqueras i manté la defensa de l’obertura d’ERC als no independentistes. Fa un mínim de vuit anys que a Esquerra Republicana són de rebaixes, però no parlo de les quotes dels afiliats, no, parlo de motivacions, objectius reals, desunió i diferències d'opinió entre ells mateixos. Quatre corrents d'opinió dins un mateix partit no són mai bons. Passar de voler la independència de Catalunya a voler obrir el partit als no independentistes és tan greu, és una traïció tan gran a tots els que han lluitat i lluitem per la República Catalana, als que hi són o han passat per la presó i l'exili, i més encara pels que han perdut la vida defensant la nació, és tan vergonyós que no entenc com tenen ànims per pujar a l'estrada i dirigir-se a la gent. És clar que tampoc tenen altra possibilitat si volen seguir cobrant la seva nòmina cada final de mes, en això sí que s'entenen. I que passa quan s'acaben les rebaixes, que llavors arriba inexorablem...

Aquests dies m'he estat movent amb la intenció de fer un canvi de cotxe. Tinc un utilitari, en perfecte estat, vull dir que no té cap cop, només les típiques marques als para-xocs del davant i darrere. Encara que té quatre anys, és un vehicle que incorpora les prestacions dels models actuals, pantalla multimèdia, control de pressió a les rodes... I no arriba encara als 18000 km. Estic content amb ell i no tinc cap problema, simplement volia canviar-lo per un que fos una miqueta més gran i còmode. Hi ha un model d'una altra marca que em feia l'ullet i vaig començar a mirar per internet models, prestacions i preus. Molts ja sabreu com van aquestes coses, arribes al web de la marca i el primer que et diu és "configure su vehiculo", sí en castellà perquè els concessionaris no acostumen a tenir web en català. Igual que el personal que atén els concessionaris, si en trobes un que parli català, ja t'ha tocat la loteria i no demanis res més. Bé, i que em donareu pel m...

Un vianant, travessa la Diagonal per on no ha de fer-ho i provoca un xoc entre dos autocars i lesions de diferent grau a més de 60 persones. I ara, hi haurà qui digui que el trànsit rodat s'ha d'eliminar de la ciutat. Els que no han de poder circular per cap lloc són les que no tenen la deguda formació ciutadana. És evident que hi ha vehicles de motor que semblen conduïts per "animals de roca", i per aquests ja existeix un conjunt de normes i sancions adients en cas d'incompliment. Però entre els "vianants" i "objectes rodats no identificats" ORNIs (que no disposen de matrícula identificativa, assegurança obligatòria ni permís de circulació i es poden conduir per la ciutat sense la formació necessària per conduir els vehicles de motor tradicionals), el trànsit és molt més complex i les situacions de perill es disparen. Parlant de vianants (trànsit a peu) hi ha un relaxament perillós a l'hora de travessar els carrers que respon a una manca d...

  El 20 de maig del 2021 al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès va ser investit com a 132è president. I les seves paraules van ser aquestes: "Vull ser president de la Generalitat per culminar la independència de Catalunya, per fer inevitable l'amnistia i per exercir amb total llibertat el dret a l'autodeterminació, governant per a tota la ciutadania, per al país sencer." Menys de cinc anys més tard tots sabem que no va complir cap de les tres promeses. Que va sortir per la porta del darrere, foragitat per la seva pròpia incompetència i per l'impossibilitat de seguir governant. La seva "presidència" ha estat la més curta en la història recent de la democràcia a Catalunya. La més curta i la menys positiva pel país i pels ciutadans. I com a colofó de les seves accions, ell mateix va passar la presidència de la nació a un socialista conegut per la seva col·laboració amb Espanya en la instauració de l'article 155, Salvador Illa. De retruc, pel camí, ha ...

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol ha emès una resolució en què declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar l’anarquista Salvador Puig Antich, i anul·la la seva condemna a mort el 1974. El document reconeix que Puig Antich “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En aplicació de la llei de memòria democràtica, estableix que el tribunal que el va jutjar, i més òrgans repressius sorgits arran del cop d’estat de 1936, són il·legítims i que la condemna imposada a Puig Antich és nul·la. La reparació es limita a l’àmbit moral, personal i familiar, i no obre la porta a cap reclamació patrimonial. I això és tot. Amb aquesta resolució acaben. Doncs, crec que no és just. Un jove va perdre la vida a mans d'un tribunal sense suficients garanties i dins un règim dictatorial, el de Franco. La seva família i amics van sofrir una pèrdua irreparable. Cal fer memòria d...

En començar a rebre notícies sobre aquesta pel·lícula i força abans que s'estrenés, ja sabíem quin és el motiu de la seva existència. La van dissenyar a mida per remarcar i recordar a tothom aquell concepte fals i agressiu contra la nostra terra i la nostra gent, en el que ens parlen dels immigrants que van començar a venir a Catalunya per "aixecar-la". És ben clar que ningú marxa de casa seva quan és ben a gust, per anar a unes altres terres a "aixecar-les". Un marxa de casa seva, quan s'afarta de passar penúries de tota mena. La meva intenció amb aquest post, no és la de criticar o malparlar de tots aquells immigrants que no van tenir més remei que marxar de casa seva. Res més lluny. Evidentment, tota aquella gent ha contribuït al fet que tots visquem millor i és d'agrair. El que he criticat, critico i criticaré sempre és la mala fe necessària per insistir en aquella idea franquista encara avui en dia. En rebre les primeres notícies sobre "el 47...