PETITES COSES IMPORTANTS

A veure, siguem sincers. El món està ple de misteris: per què tenim cinc dits i no sis? Qui va pensar que posar pinya a la pizza era una bona idea? I, sobretot: com és que el castellà encara es considera "la llengua comuna" si la meitat dels sons semblen una moto grimpada? Sí, amigues i amics, avui venim a trencar una llança, o dues, si cal, en defensa del català, aquesta llengua meravellosa que sona com una barretina acariciant una gralla. Les vocals del català: una simfonia El català no té només les típiques "a, e, i, o, u", no. En té més! Una "e" oberta, una "e" tancada, una vocal neutra que només podem pronunciar després de veure tres capítols seguits del “Polònia”. I què té el castellà? Doncs una "e" i una "o" que serveixen per a tot. És com si haguessin comprat les vocals en oferta, cinc per dos euros al Mercadona. El català és elegant i misteriós Vols demanar silenci en català? "Xst!" Amb tres lletres, ja t’en...

Demà presentem una ILP (Iniciativa legislativa popular). Donades les altíssimes temperatures assolides als darrers estius, els inconvenients que presenten per tota la població, i la natura, demà dilluns, presentem una ILP, perquè el govern de Salvador Illa prengui les mesures adients per rectificar aquesta desviació anòmala. Problema detectat:  Cada estiu, Catalunya pateix una invasió solar no desitjada. Temperatures de 40 °C, cervesa calenta, colònies suades i barbacoes espontànies a les voreres. És moment d’actuar. Objectiu:   Garantir un estiu fresc, ombrívol i de bon vermut. Sense cremar-nos les plantes dels peus ni els pensaments. Propostes estratègiques: 1.  Para-sol Nacional. Construcció d’un para-sol gegant des de la Jonquera fins al delta de l’Ebre. Superfície: 32.000 km². Material: Tovalloles reciclades del 92. Mirar a fons als magatzems de l'Ajuntament de Barcelona o a casa d'en Maragall, segur que ens sobren. I a mes tindràn el logo del Cobi92. Muntatge: ...

En els gloriosos anys del Regne Nyol, presidia Felipe González, conegut entre acòlits com "el socialista de pana" La seva lliga (1982–1996) va ser llarga i adinerada però no pels ciutadans. Els ciutadans, entusiasmats per la modernitat i les americanes amb espatlleres, no sospitaven que sota la moqueta de la Moncloa s’hi amagava un toll de sobres, factures falses i cafès molt cars. Hauríem de saber si la quantitat de sobres i l'import total puja més o menys que la de M.Rajoy, que encara no sabem del cert qui és, però no ens desviem. Capítol I: GAL i la guerra bruta del govern. Sota la bandera de la seguretat nacional, neixen els GAL (Grupos Antiterroristas de Lliberación). (Que alliberaven aquests?). Aquesta confraria secreta, finançada amb monedes d’or públic, va decidir que la justícia era massa lenta, i optà per la via del pim-pam-pum parapolicial. Condemnats: Barrionuevo i Vera, escuders d'en Felipe, foren empresonats. Felipe: "Jo? No sé res. Capítol II: Fil...

Benvolgut Jaume: Això només se’t podria acudir a tu. Anar a Madrid a demanar la cocapitalitat d'Espanya per Barcelona. Tu, sempre apuntes alt, però ahir, la teva ambició et va jugar una mala passada. La teva manera de veure els límits és com a mínim, molt creativa. Anar a la "capital del reino" a demanar un traspàs de competències estrictament espanyoles? Mirà que et conec i que n'estic curat d'espants, però desconeixia aquest nivell de confiança en tu mateix. Has provat d'enfundar-te en un vestit de "SÚPER-BONI" i travessar la ciutat a les nits de punta a punta salvant ciutadans de les forces del mal? No sé si és optimisme o cap altra cosa, però déu-n’hi-do. Potser caldria que repassessis aquesta idea abans de tornar-la a posar damunt la taula. Vols dir que als catalans ens convé ajudar Madrid a resoldre els seus problemes, o serà millor dedicar esforços i recursos a resoldre els nostres? Diria que ahir podries haver aprofitat més el dia, al teu des...

Un conte per a adults amb memòria i paciència. En un país cobert de boscos, valls i prats, on regnava la desconfiança i el crit fàcil, les bèsties decidiren un dia organitzar-se. Fartes de l’arbitrarietat del caos i els cops de garrot del més fort, que els tiranitzava i no deixava de tallar caps, establiren que havia arribat el moment de fer política, i van crear quelcom anomenat Constitució espanyola. Un manual d'instruccions molt gruixut, inintel·ligible, indigerible i insuportable, que en comptes d'oferir llibertats, solucions i mesures de creixement, ho deixava tot ben lligat, immobilitzant tothom que penses diferent, o que volgués fer altres tipus de propostes de creixement i llibertat. Necessitem una cambra de debat, no pas una cova de rugits, digué una guineu vella, amb la cua llustrosa i els ulls entelats d’ambició. Així fou com nasqué el Parlament de les Feristeles. (Criatura salvatge de talla mitjana o petita) Els primers dies foren de celebració. Tot era nou: els sei...

  Molts fabricants de productes de consum habitual actuen com si fossin espies de pel·lícula dolenta, d'amagatotis, i sovint en contra dels seus propis clients. Si James Bond treballés per a alguna d’aquestes marques, segurament li encarregarien missions com "Operació: Retalla el paper higiènic i fuig sense deixar rastre". El passat 5 de maig de 2025 ja vaig destapar un primer capítol d’aquesta saga d’enganys quotidians. Aquesta vegada, els protagonistes eren els margallons en pot de Conserves Dani, aquells que semblen art innocu per decorar amanides, però amaguen una trama digna de Netflix. Per als qui no ho heu llegit (i voleu un bon motiu per indignar-vos mentre mengeu una amanida): 👉 https://petites-coses-importants.blogspot.com/2025/05/enganyifes-legals.html Avui, canviem d’escenari i anem al... bany! I el culpable és Foxy, la marca de paper higiènic que forma part del grup italià Tronchetti Paper Industries SpA. Amb un nom així, ja prometien emocions fortes, però n...

Sigui com sigui, cada cop és més freqüent, el fet que qualsevol esdeveniment multitudinari com ara, manifestacions, protestes, desallotjaments, partits de futbol, acabin amb ferits o morts, aldarulls, destrosses, delictes sobre la propietat privada i també pública, detencions... Segons el meu entendre, això es produeix pel descontentament d'una part important de la societat, i s'aguditza en els sectors més joves. La gent que no pot satisfer adequadament les necessitats més bàsiques, em refereixo a lloc de feina estable, habitatge, alimentació, i que, per tant, no veuen la possibilitat d'avançar, de crear una família i en definitiva de "gaudir una mica de la vida", que és el que tots venim a fer a aquest món; és gent que no pot tenir una estona de felicitat ni tan sols un cop al mes, a la setmana i menys encara cada dia. No poden sentir que la seva vida tingui cap significat o utilitat. Tot això, els margina i els col·loca en una posició de desarrelament i desafecc...