PETITES COSES IMPORTANTS

Carta oberta a Salvador Illa i Roca. Benvolgut Molt Deplorable President... El "Govern de tothom" no veu el que passa amb la llengua catalana? No veu el que passa amb la llengua al nostre país? No veu, el desgavell que provoca el bilingüisme? No veu que  la nostra principal identitat, és la nostra llengua, i que l'estem perdent a passes de gegant? El "Govern de tothom" no veu que cal solucionar aquest problema d'arrel i per sempre més? El "Govern de tothom" no pensa lluitar per defensar la nostra parla? Cal protegir el català, cal fer-lo l'única llengua oficial del país.  Això, si seria governar per tothom.

Avui si tenim res a celebrar, i no té res a veure amb la presa de possessió com a president de "comunitat autònoma al servei de Sánchez i el Borbó" del M.D.P. Salvador Illa i Roca, (D de deplorable).  Els independentistes, els que volem una República Catalana Lliure, democràtica, avançada i envejable a ulls de tothom, celebrem la tornada a Catalunya, del M.H.P. Carles Puigdemont i Casamajor, avui fa exactament un any. Tenia tots els factors en contra, Parlament i parc de la Ciutadella blindats, controls viaris, vigilància amb drons, controls perifèrics a ports i aeroports, Mossos, Guàrdia Urbana, Policia Nacional i finalment l'"operació gàbia" de sortida. Amb tot això, ell va complir la seva promesa, va arribar a l'Arc de Triomf, va saludar, va fer el seu parlament, es va acomiadar i va marxar evitant la seva pròpia detenció per poder tornar a l'exili i d'aquesta forma seguir lluitant per la República Catalana que volem. Sabem que té molts detractors...

Júlia Climent Monzó, alcaldessa suplent i accidental (i més accidental que suplent) de la ciutat de València, ha publicat una salutació al llibret de les festes de les Corregudes de Joies de Pinedo –que es fan del 14 al 16 d’agost– carregada d’errades lingüístiques. En solament cinc paràgrafs curts, n’hi ha pel cap baix vint-i-una. Ja sabem que pertany al PP, i també que, el PP i el valencià o català, no són "parella de fet", més aviat es duen a matar. Ara bé, això no justifica pas un desconeixement abrupte de la llengua pròpia dels valencians i valencianes, i més encara desenvolupant un càrrec públic. Un paperot amb cinc paràgrafs i vint-i-una faltes ortogràfiques provoca una baixada de nota en qualsevol examen (ui, quina paraula més lletja), millor diguem "prova", i si és justament l'assignatura de llengua un MD directe. Però això no és el més greu. Actualment, escriguis on escriguis, sigui ordinador, tauleta o mòbil tens correctors gramaticals a punta pala. F...

  Que un polític falsegi les dades dels seus estudis al web oficial és greu i preocupant per diverses raons: - Ataca la confiança pública: Els polítics són representants dels ciutadans i, per tant, se’ls exigeix un mínim d’honestedat. Falsejar informació, encara que sembli menor, erosiona la confiança en les institucions. - Desvirtua el mèrit i la transparència: Si un càrrec públic presumeix de titulacions que no té, està donant una imatge enganyosa del seu perfil. Això pot afavorir-lo injustament davant d'altres candidats que han seguit una trajectòria real i legítima. - Hipocresia i cinisme polític: Molts d’aquests polítics exigeixen rigor, sacrifici i ètica a la ciutadania, però no apliquen aquests valors a ells mateixos. Això crea una percepció de “doble vara de mesurar”. - Pot tenir conseqüències legals o institucionals: Tot i que en molts casos falsejar estudis no és delicte si no hi ha un ús fraudulent (com fer-se passar per metge, advocat, etc.), sí pot ser motiu de rep...

En el meu article anterior, titulat ORIOL JUNQUERAS, EL BOTIFLER MAJOR, ja començo a introduïr l'idea de que aquest personatge no és ni de lluny, aigua clara. Junqueras ha estat boicotejant la unió independentista des de l'any 2014 com a mínim. Junqueras no és independentista, es tan unionista i espanyolista com Salvador Illa, i encara que no m'agradi he de dir que aquest darrer és força més honest que Junqueras. Com a mínim no se'n ha amagat mai de la seva condició. Junqueras segueix fingint. Junqueras, es va reunir diversos cops l'any 2017 amb Soraya Sáez de Santamaria (SSS) per intentar desactivar el procès d'independència. Recordem que en aquelles dates SSS. era la presidenta del CNI i a més la vicepresidenta del govern de M punto Rajoy. Com algú que diu ser independentista es reuneix amb SSS? Quina personalitat ha de tenir algú per poder mantenir relacions amb dos sectors de la societat tant diferents i oposats? Com s'ho fa per que ningú se'n adoni?...

Passat el 9N (any 2014), Esquerra Republicana de Catalunya, comença a fer moviments estranys, enfrontant-se a Artur Mas. Oriol Junqueras es desmarca d’anar units a favor de la independència. Aquest fet tan sorprenent ja no el vàrem entendre la majoria de catalans, a què juga aquest ara? No va voler anar a eleccions amb un partit únic que reunís a ERC i el PdeCAT. Va acusar a Mas de no fer un referèndum vinculant, boicotejant-lo primer i posteriorment, quan ja es veia que seria un èxit, afegint-se. Aquesta mateixa jugada la repetiria temps després amb Carles Puigdemont. Les eleccions es van fer el setembre del 2015, massa tard, puix que els de Podem havien entrat fort en la política gràcies al suport de l’establishment- i el 47% i escaig dels vots independentistes van ser insuficients per fer valer el resultat i declarar la independència. ERC (amb Antonio Baños com a representant la CUP i tots els mitjans de comunicació de l’establishment) van sortir en tromba dient que no s’ha...

1. No és possible cap negociació amb qui et vol eliminar. 2. La capacitat negociadora de la banda "catalana" és espanyolista i mancada d'aspiracions reals i positives. 3. Cada cop que s'intenta o es vol intentar millorar les condicions de Catalunya, els mitjans, partits, personatges radiofònics o televisius, influenciadors i galifardeus de tota mena engeguen la màquina (la del fang no, l'altre que és més perfumada), i el resultat obtingut no és res més, que una altra pluja d'odi, rancúnia i malediccions des de qualsevol punt del país veí. 4. N'estem tips, farts i convençuts que no ens calen més batalletes ni negociacions, estem perdent el temps. Cal trencar del tot i com més aviat millor. 5. Ara bé, que fem amb els nostres partits polítics, inútils de totes totes per assolir la independència? Aquest és el nostre autèntic problema.