PETITES COSES IMPORTANTS

Ahir mateix, al matí, parlava de capa on caminem i quin futur ens espera com a humanitat. També deia que la responsabilitat en l'educació dels joves és compartida entre centres d'ensenyament i famílies. I  comentava algunes de les mancances del sistema educatiu. Doncs, ves per on, ahir a la tarda, el Departament d’Educació i FP de la Generalitat, publicava la següent novetat: L’assignatura de literatura catalana, i també la de castellana, passarà de ser una matèria de modalitat de segon de batxillerat, en l’itinerari social i humanístic, a una optativa de primer, a partir del curs vinent. Alhora, el treball de recerca ja no comptarà un 10% de la nota de batxillerat, sinó com una assignatura més. I a més, que: També s’ha decidit d’unificar les assignatures de física i de química en una de sola, igualment com biologia, geologia i ciències ambientals. Si no vaig errat, la unió d'aquestes dues assignatures comporta una reducció en el nombre d'hores lectives que passaran de ...

Quin és el futur de la humanitat? Què se n'ha fet de la cultura de l'esforç? Com és possible enllestir la carrera si no disposem d'un coneixement de les matemàtiques encara que sigui a escala essencial? Creieu normal sortir de la universitat sense saber ordenar un llistat per ordre alfabètic? Què ha passat amb el respecte als mestres, metges, a les autoritats o als mateixos pares o avis? A on ha anat el respecte pels altres companys d'estudis o de feina? Què passa quan el comportament a la vida diària és bassa en no escoltar ni dialogar amb els altres, per què jo soc el millor, i l'important és el que jo vull? Què està passant a dins de les famílies amb l'educació dels fills i filles? El sistema no funciona com seria necessari, i les estadístiques comparatives amb altres països europeus diuen molt poc a favor nostre. I no es pot culpar només els mestres, l'actitud dels alumnes i te molt a veure. I aquesta actitud depèn moltíssim de l'educació rebuda a ca...

                                                                                                                        naciodigital.cat Demà serà el gran dia per Oriol Junqueras, un dia penós per Xavier Godàs i la confirmació per tot l'independentisme de pedra picada, que desitgem per sobre de tot una "República Catalana" lliure, independent i pròspera, què haurem de seguir  lluitant pel nostre país sense el suport d'ERC. El nivell de divisió, la manca d'ordre, el desacord entre els diferents corrents dins el partit, han convertit el fet de lluitar per la independència en el menor dels seus problemes, quan en realitat hauria de ser el motiu principal de la seva existència, fins que el p...

Increïble, però cert. ERC passa pel pitjor moment de la seva història. La divisió d’opinions entre dirigents i militància és tan alta, que han sortit quatre propostes diferents de renovació. Una d’elles ha quedat fora de la lliga per manca de suport (signatures). En queden tres. Militància decidim: fins i tot el nom fa riure. Militància? Decidim? Encapçalats pel tòtem, Oriol Junqueras. Per a mi, el principal problema d’ERC, que en té molts, però aquest és el més gros? I ara no parlo de Kg. Unir el mot militància i el verb decidir en una mateixa frase, en el cas d’ERC, hauria de ser pecat mortal, oi Oriol? Que d’això també en saps molt. La investidura d'Illa per part d’ERC, depenia d’un sol vot intern i aquest vot era el de la diputada Mar Besses (militant de les JERC), que eren partidaris de votar no a la investidura. Però, ves per on, algú a la seu del carrer Calàbria, va donar un cop de puny a la taula i Mar Besses va votar Si. D’aquí, que el mateix nom ja faci riure. Foc nou: No...

El primer missatge que el president de la Generalitat, el Molt Desagradable Salvador Illa, ha llançat després de reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez a la Moncloa ho resumia tot: “Catalunya ha tornat”. Aquesta és la gran «deixa» de l’altre Molt Desagradable president Pere Aragonés i companyia, que després de governar de forma nefasta, de no lluitar per la independència de Catalunya, de complicar la vida i empitjorar les condicions al sector de l'ensenyament i d’aconseguir, durant les seves legislatures, poca cosa més que desesperar els independentistes, ha marxat del govern regalant les claus de la nació, a un espanyolista reconegut per la seva deficient trajectòria política. Bé, regalant, regalant no, algun benefici ha obtingut pels seus. Pere Aragones ha lliurat les claus del govern català a algú que treballarà i ha treballat sempre, (inclòs el 155), en contra de la República Catalana. I amb aquest fet s’ha carregat ell solet, un partit amb 92 anys d’història que er...