PETITES COSES IMPORTANTS

La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...

  Aquest és el meravellós eslògan que l'equip de col·laboradors de Salvador Illa i Roca va dissenyar per les darreres eleccions a la Generalitat de Catalunya. I que malauradament hem de suportar tots i totes com a eslògan d'un govern imposat gràcies a Esquerra Republicana. Aquests darrers si, aquests han resultat beneficiats per múltiples càrrecs i paguetes pactades abans que el M.D.P. (molt deplorable president) arribes a ser investit per, el també deplorable, Pere Aragonès i Garcia. Una escena que va remoure les panxes de tots els independentistes catalans, més de 2 milions, en la que es va imposar la medalla de la generalitat a un home que: Va mantenir postura contrària al referèndum Va votar a favor del 155 Va fer una gestió pèssima del Ministeri de Sanitat espanyol (tema mascaretes, per exemple) Està a favor de la devolució de les obres d'art a Sijena. Professa obediència absoluta a les ordres de Pedro Sánchez Va pel món parlant l'idioma de l'imperi a la mínima...

Avui, els dos sindicats majoritaris UGT i CCOO ho han tornat a fer. Han convocat una vaga pro Palestina per aquest matí. Ara, que hi ha un alto el foc , que hi ha negociacions per donar la guerra per acabada, no hi ha motiu per fer aquesta convocatòria i tornar a perjudicar la gent que intenta arribar a l'hora a la feina o a fer qualsevol altra gestió necessària. De motius per convocar vagues a Catalunya en tenim a coces. Els problemes de Rodalies , Renfe i dels ciutadans per anar cada dia a la feina. Desigualtat social i crisi d’habitatge Precarietat laboral i pèrdua de poder adquisitiu Crisis del sistema de benestar i serveis públics Emergència climàtica i gestió del territori Delinqüència als carrers , inseguretat Immigració excessiva ... Sincerament, cada cop veig els sindicats més allunyats de la realitat i necessitats dels ciutadans. I no és una impressió només meva, el nombre total d'afiliats entre tots dos sindicats no ha variat gaire en els darrers 50 anys. Si...

  Aquest d'ERC no ha patit gaire de gana, aquests darrers 30 dies. No entenc la gent que és manifesta a favor de Palestina, d'Israel o de qualsevol altre país en conflicte. Actualment, al món tenim 5 conflictes bèl·lics de molt alta intensitat (és a dir de més de 10.000 morts) i 19 conflictes més d'alta intensitat (entre 1.000 i 9.999 morts). I només ens queixem per les víctimes innocents de Palestina? A Israel no moren innocents? I a Rússia? I a Ucraïna? I a Myanmar, Sudan o Etiòpia? Qualsevol guerra o conflicte bèl·lic té víctimes innocents, i aquí també hauríem de sumar els militars obligats a anar a defensar el seu país o a atacar-ne un altre. I que, si ho mirem bé, molts d'ells també són víctimes perquè hi van obligats. No seria més lògic manifestar-nos tots plegats davant l'ONU i exigir el final immediat de qualsevol conflicte bèl·lic, abans que hi hagi una sola víctima? Quins són els principals motius perquè es produeixi un conflicte bèl·lic? Solen ser una co...