PETITES COSES IMPORTANTS

El 14 d’octubre de 2025: fi del suport per a Windows 10 i una nova oportunitat digital El pròxim 14 d’octubre de 2025 se celebra el Dia Internacional dels Residus Electrònics , i coincidint amb aquesta data, Microsoft finalitzarà el suport oficial per a Windows 10 . Això implica que el sistema deixarà de rebre actualitzacions de seguretat i manteniment, iniciant així la seva progressiva obsolescència. Què significa això per al nostre ordinador? Tot i aquest canvi, el nostre ordinador continuarà funcionant amb normalitat , igual que el dia anterior. Tanmateix, cal tenir en compte les implicacions reals d’utilitzar un sistema operatiu sense suport: Més vulnerabilitat : L'absència d’actualitzacions de seguretat fa que l’equip sigui cada vegada més susceptible a atacs informàtics. Pèrdua d’estabilitat : Amb el pas del temps, el sistema pot experimentar errors, incompatibilitats i una degradació general del rendiment. Compatibilitat limitada : Noves aplicacions i serveis podrie...

El 27 de maig del 2005, a la població de Berga eren al bell mig de les seves festes, la coneguda Patum. A mig concert de Barraques, un grup de desfermats va fer cap al concert i varen començar a repartir llenya entre els assistents al concert. Es van produir tres atacs amb navalla i en dues de les víctimes les navalles van tocar os. La tercera va anar a parar al cor de Josep Maria Isanta, un jove de 22 anys, molt estimat al poble, que va morir sense remei. Parlant de què havia passat, la llavors consellera Montserrat Tura Camafreita va dir:  “No sé si és normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi 7 casals llibertaris, 4 d’anarquistes i 3 d’independentistes radicals.” Vint anys després, aquestes associacions segueixen donant suport a la família. Els causants de la tragèdia, ja han complert les seves penes i han tornat cap a casa. Ara, víctimes i botxins han de compartir espais. Però per a Tura, el problema eren les associacions.

Quin és el concepte de llibertat d'expressió de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Susana Camarero? Després de la desgràcia ocorreguda el  29Oc2025, de la manca d'assumpció de responsabilitat per part de Carlos Mazón i del govern valencià del PP, de les mentides repartides a tort i dret per un personatge que dinava a El Ventorro, mentre els seus conciutadans ho perdien tot, fins i tot la vida,  aquest cartell, no només és una obra d'art. És quelcom que es mantindrà ben viu en el record de moltíssima gent, tant del País Valencià com de fora. Susana Camarero diu, “L’odi genera odi, la crispació genera crispació i no podem continuar crispant aquesta comunitat. No podem crispar la societat, no podem crispar aquests joves. Els demano que hi reflexionin i, per tant, que retirin aquesta exposició” L'odi i la crispació ja estan generats senyora Camarero, els han generat vostès i no es poden evitar. El que necessita la societat Valenciana per calmar aquest odi i cri...

  Basilea, Suïssa. Mentre Europa crema per fora i s’ofega per dins, arriba puntual el festival de la dissonància emocional: Eurovisió, l’únic lloc on països que no es poden veure ni en pintura es donen 12 punts i es fan petons de “germans culturals”. Aquest any, "el circ" va ser a Basilea. Però tranquils, tot controlat: Suïssa és tan neutral que si hi hagués un conflicte entre Putin i Hello Kitty, ells farien un debat de 14 hores i oferirien xocolata. Austria. Guanya amb un àngel vingut del cel... o d'un anunci de perfum caríssim El premi se l’endú JJ, un contratenor que canta tan agut que els gossos suïssos es van posar a udolar en falset. Amb “Wasted Love”, va fer plorar a tot Europa... tot i que ningú entenia ben bé si per la música o pel trauma generacional col·lectiu que desperta Eurovisió. Els jurats nacionals van veure-hi art. El públic hi va veure un noi amb capa. Tots contents. Espanya.   Envia Melody per nostàlgia... i reben l’hòstia que es mereixen cada any, ai...

Un cop finat, visitat, acomiadat i passejat fins al seu destí pòstum, els moratons -cardenals- de tot el món van començar a fer les maletes. No pas amb presses -ja se sap que la velocitat no és una virtut moratoniana, però sí amb determinació. Al cap i a la fi, un conclave és com un gran congrés d’alta tensió... però sense wifi ni mòbils i amb espelmes, com si fossin a mig blackout, vaja. Quan tots van arribar al Vaticà, es van instal·lar a la Casa de Santa Marta, un hotel discret on l'esmorzar continental es combina amb debats teològics profunds com: Creieu que sant Pere hauria votat digitalment? El primer dia del conclave, després d'un breu sermó i d’un esmorzar amb croissants una mica durs, els moratons van entrar a la Capella Sixtina, on l’Esperit Sant, segons el protocol, hauria de fer acte de presència (encara que mai ningú no l’ha vist prenent apunts), i sense prendre'n tampoc. Recordeu, germans, que no es pot fer campanya -va dir un moratò brasiler, mentre repartia ...

La imatge mostra un pot de “margallons al natural” de la marca DANI, i deixa al descobert una pràctica comercial que pot ser qualificada d'enganyosa o il·lícita. En observar el pot des de sota, es veu clarament que les peces de margalló han estat col·locades estratègicament en cercle al voltant del vidre, deixant un gran buit al centre. Aquest espai central no està ple amb producte, sinó amb líquid de conserva, fent que l’envàs sembli més ple del que realment està quan es mira des del costat. Aquest tipus de pràctica pot ser interpretada com una forma de frau per presentació, una tècnica destinada a enganyar el consumidor sobre la quantitat real de producte que s’està adquirint. Tot i que potser compleix amb els mínims legals si l’etiquetatge indica el pes escorregut real, el disseny visual pot portar el consumidor a pensar que el pot conté més margalló del que en realitat ofereix. Aquest engany visual atempta contra els principis de transparència i informació clara al consumidor, ...