Entrades

ÒMNIUM, ERC, PP, VOX I VES A SABER QUI MES.

Imatge
Des del 27 d’octubre de 2017, data de la proclamació de la República Catalana per part del M. H. President Carles Puigdemont i Casamajó, posteriorment suspesa, i arran de l’aplicació de l’article 155 per part de l’Estat espanyol, una part significativa de l’independentisme català ha restat a l’espera d’un nou moment de mobilització col·lectiva. Aquest període ha estat marcat per la sensació d’haver de reprendre, des de zero, la lluita per la independència del país. Recentment, la greu situació del servei ferroviari a Catalunya, amb incidències constants, accidents i fins i tot víctimes, s’ha afegit a un conjunt ampli de mancances estructurals que afecten la ciutadania. Aquest context ha estat percebut com el detonant definitiu que ha conduït a la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 7 de febrer, a les dotze del migdia, sota el lema “Prou!”. Aquesta mobilització ha estat convocada conjuntament per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, lluny...

FILMINCAT I ÍCARO

Imatge
Ignoro quin ha estat el vostre motiu per publicar a la vostra plataforma, aquest compendi insultant, propagandístic, execrable i molt malintencionat reportatge anomenat Ícaro. Ni és instructiu, ni explica la veritat, ni té en compte per quin motiu es van produir aquells esdeveniments i que demanaven les persones que es manifestaven públicament i pacíficament. És simplement un compendi d'actes brutals portats a terme per cossos policials espanyols alimentats per la prepotència d'una gran part de la societat espanyola que van anar a acomiadar-los als seus llocs de partida estimulant-los amb un crit de guerra, "a por ellos". I que la justícia, o no, espanyola els ha indultat i a més premiat per la seva gesta. Tenint en compte l'animadversió contra Catalunya i els catalans repartida en dosis "prèmium" per tota la geografia espanyola des del segle XIX, que segueix creixent a bon ritme gràcies a informacions tendencioses i fins i tot falses de principi a fi, e...

ESQUERRA REPUBLICANA I LA INDEPENDÈNCIA

Imatge
Esquerra Republicana ha protagonitzat diverses decisions i abstencions clau que els independentistes interpretem com a frens, renúncies o desactivacions del procés.  - 1931: Proclamació i renúncia pactada. Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d’abril de 1931. ERC hi és al centre de tot. Al cap de pocs dies, però, ERC accepta negociar amb el govern provisional espanyol i transforma aquella república en una Generalitat autonòmica dins la República espanyola. Es tracta de la primera gran renúncia explícita a la independència de Catalunya i probablement la més greu, en aquell moment hauríem tingut més possibilitats d'èxit donada la debilitat del govern espanyol. - 1932: Acceptació de l’Estatut retallat. ERC impulsa l’Estatut de Núria, aprovat amb un 99% en referèndum. Quan les Corts espanyoles el retallen substancialment, ERC protesta, però accepta i aplica l’Estatut retallat. Assumeix l'encaix autonòmic. - 1934: Estat Català… sense independència plena. El 6 d’octubr...

SALVADOR ILLA ATACA UN TESTIMONI PROTEGIT

Imatge
  Salvador Illa ataca el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA i ho fa al Parlament de Catalunya. Que la màxima autoritat política de Catalunya, el president de la Generalitat, ataqui a un ciutadà innocent, noble i que fa el que creu que ha de fer, que ha perdut la feina i està amenaçat de mort per denunciar corrupció a la DGAIA i ho faci a més en seu parlamentària, demostra que aquest no és el "Govern de tothom" i que la seva autoritat és més que qüestionable. La manca de sensibilitat i pitjor encara, manca de resolució per resoldre situacions, com a mínim, anòmales si no delictives  dins els estaments del govern és imperdonable i no es pot tolerar. Ara, aquest ciutadà indefens, de comportament noble i responsable ha estat atacat públicament per Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat. https://t.co/qQBtagOGUW

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA ÉS DIFERENT I SI ETS CATALÀ...

Imatge
Com podem constatar si la justícia espanyola és diferent? Doncs, comparant fets similars en altres democràcies enfront de l'espanyola. Comparem el comportament de la justícia espanyola davant el procés d'independència de Catalunya amb el tracte donat en altres països davant situacions similars: 1 - Regne Unit (Escòcia). El conflicte s’ha gestionat políticament, no penalment. El referèndum de 2014 es va permetre via acord polític amb Westminster. El Tribunal Suprem britànic ha resolt qüestions de competències, però sense penes ni persecució penal contra líders polítics. Cap polític escocès ha estat condemnat per intentar avançar cap a la independència. 2 - Canadà (Quebec). El Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 que el Quebec no pot declarar la independència unilateralment, però el govern federal està obligat a negociar si hi ha un mandat democràtic clar. L’Estat mai ha processat penalment líders quebequesos. Dos referèndums (1980 i 1995) gestionats sense conflictes jurídics. 3...

CONSELLER ÒSCAR ORDEIG I MOLIST

Imatge
  Aquests darrers dies, per obra i gràcia de la "pesta porcina africana", hem tingut l'oportunitat de veure i sentir com treballa, parla i es compromet el conseller d'agricultura, Òscar Ordeig i Molist. Gratament sorprès he de dir, i els que em llegiu ja sabeu que habitualment si parlo del PSC no és precisament per llençar floretes. Tant de bo, tots els polítics del PSC i de la resta de partits, tinguessin la seva preparació i resposta davant de situacions tan complicades com una possible pandèmia de pesta porcina africana, que no implica problemes de salut per les persones, però que pot provocar un maldecap monumental a l'economia catalana, en el sector de l'exportació porcina. Moltes gràcies, honorable conseller.

LA COMPAREIXENÇA DE CARLOS MAZÓN

Imatge
  Una compareixença al Congrés dels Diputats (Espanya) té com a finalitat que una persona, en aquest cas Carlos Mazón, proporcioni informació, expliqui decisions o respongui preguntes davant dels diputats. Objectius principals d’una compareixença: Rendir comptes: Explicar actuacions, decisions polítiques, gestió pressupostària o execució de polítiques públiques. Aportar informació: Facilitar dades tècniques, informes o aclariments necessaris perquè els diputats puguin prendre decisions informades. Respondre preguntes i aclarir dubtes: Permet als grups parlamentaris demanar explicacions directes sobre temes concrets. Assegurar transparència: Convertir l’activitat del Govern o d’un organisme en objecte de control públic i parlamentari. Debatre qüestions d’actualitat: Analitzar problemes, crisis o esdeveniments que requereixen explicació immediata o detallada. Avaluar polítiques públiques: Comprovar l’eficàcia de lleis, programes o projectes en funcionament. Preparar o justificar...