Entrades

SALVADOR ILLA ATACA UN TESTIMONI PROTEGIT

Imatge
  Salvador Illa ataca el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA i ho fa al Parlament de Catalunya. Que la màxima autoritat política de Catalunya, el president de la Generalitat, ataqui a un ciutadà innocent, noble i que fa el que creu que ha de fer, que ha perdut la feina i està amenaçat de mort per denunciar corrupció a la DGAIA i ho faci a més en seu parlamentària, demostra que aquest no és el "Govern de tothom" i que la seva autoritat és més que qüestionable. La manca de sensibilitat i pitjor encara, manca de resolució per resoldre situacions, com a mínim, anòmales si no delictives  dins els estaments del govern és imperdonable i no es pot tolerar. Ara, aquest ciutadà indefens, de comportament noble i responsable ha estat atacat públicament per Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat. https://t.co/qQBtagOGUW

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA ÉS DIFERENT I SI ETS CATALÀ...

Imatge
Com podem constatar si la justícia espanyola és diferent? Doncs, comparant fets similars en altres democràcies enfront de l'espanyola. Comparem el comportament de la justícia espanyola davant el procés d'independència de Catalunya amb el tracte donat en altres països davant situacions similars: 1 - Regne Unit (Escòcia). El conflicte s’ha gestionat políticament, no penalment. El referèndum de 2014 es va permetre via acord polític amb Westminster. El Tribunal Suprem britànic ha resolt qüestions de competències, però sense penes ni persecució penal contra líders polítics. Cap polític escocès ha estat condemnat per intentar avançar cap a la independència. 2 - Canadà (Quebec). El Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 que el Quebec no pot declarar la independència unilateralment, però el govern federal està obligat a negociar si hi ha un mandat democràtic clar. L’Estat mai ha processat penalment líders quebequesos. Dos referèndums (1980 i 1995) gestionats sense conflictes jurídics. 3...

CONSELLER ÒSCAR ORDEIG I MOLIST

Imatge
  Aquests darrers dies, per obra i gràcia de la "pesta porcina africana", hem tingut l'oportunitat de veure i sentir com treballa, parla i es compromet el conseller d'agricultura, Òscar Ordeig i Molist. Gratament sorprès he de dir, i els que em llegiu ja sabeu que habitualment si parlo del PSC no és precisament per llençar floretes. Tant de bo, tots els polítics del PSC i de la resta de partits, tinguessin la seva preparació i resposta davant de situacions tan complicades com una possible pandèmia de pesta porcina africana, que no implica problemes de salut per les persones, però que pot provocar un maldecap monumental a l'economia catalana, en el sector de l'exportació porcina. Moltes gràcies, honorable conseller.

LA COMPAREIXENÇA DE CARLOS MAZÓN

Imatge
  Una compareixença al Congrés dels Diputats (Espanya) té com a finalitat que una persona, en aquest cas Carlos Mazón, proporcioni informació, expliqui decisions o respongui preguntes davant dels diputats. Objectius principals d’una compareixença: Rendir comptes: Explicar actuacions, decisions polítiques, gestió pressupostària o execució de polítiques públiques. Aportar informació: Facilitar dades tècniques, informes o aclariments necessaris perquè els diputats puguin prendre decisions informades. Respondre preguntes i aclarir dubtes: Permet als grups parlamentaris demanar explicacions directes sobre temes concrets. Assegurar transparència: Convertir l’activitat del Govern o d’un organisme en objecte de control públic i parlamentari. Debatre qüestions d’actualitat: Analitzar problemes, crisis o esdeveniments que requereixen explicació immediata o detallada. Avaluar polítiques públiques: Comprovar l’eficàcia de lleis, programes o projectes en funcionament. Preparar o justificar...

EL DRET A NO SABER CATALÀ NO EXISTEIX

Imatge
1. El català com a llengua pròpia i oficial A Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia (article 6), el català és la llengua pròpia del país i, juntament amb el castellà, és llengua oficial. Això vol dir que tothom té el dret d’usar-les i el deure de conèixer el castellà, però no s’imposa el deure de conèixer el català. (Recordeu Alfonso Guerra: nos hemos cepillado el estatuto de catalunya). 2. Diferència entre “dret a saber” i “dret a no saber” El sistema jurídic espanyol reconeix el dret d’utilitzar el català, però no reconeix el dret a ignorar-lo, per diversos motius: El català forma part del patrimoni cultural col·lectiu. El seu ús i coneixement s’emparen com a bé comú, i per tant no pot existir un “dret a no conèixer-lo”, ja que això aniria en contra de l’obligació dels poders públics de promoure’n l’ús i la normalització. L’ordre constitucional no preveu el dret a no conèixer una llengua oficial (miracle). La Constitució espanyola (art. 3.1) estableix que el castellà és la llengua ...

LA "NO DEMOCRÀCIA"

Imatge
La democràcia espanyola no és real, no ho ha estat mai, i ara encara menys. Ni al final de la guerra civil, el 1939, ni el 1978 en entrar la Constitució espanyola, ni amb cap dels governs posteriors fins al dia d'avui. Una democràcia autèntica no és un objecte decoratiu en una vitrina institucional. Batega. Canvia. Dona veu. Fa nosa quan cal. Una democràcia real s’assembla més a una plaça plena de gent que opina que no pas a un saló on només parla qui porta corbata. Elements que haurien de ser presents en una democràcia de debò: - Veus sense filtres. No hi hauria ciutadans de primera i de segona. Tothom pot parlar, votar, protestar i ser escoltat… encara que el que digui, incomodi. Cap ciutadà ocupi la posició que ocupi pot gaudir d'immunitat parlamentària. Tothom igual davant la llei. - Transparència com a norma. Res de cortines fosques ni despatxos misteriosos. El poder, si vol ser respectat, ha de viure amb les portes de vidre. Què és això de tapar-se la boca amb les mans qu...

EL GOVERN DE TOTHOM

Imatge
  Aquest és el meravellós eslògan que l'equip de col·laboradors de Salvador Illa i Roca va dissenyar per les darreres eleccions a la Generalitat de Catalunya. I que malauradament hem de suportar tots i totes com a eslògan d'un govern imposat gràcies a Esquerra Republicana. Aquests darrers si, aquests han resultat beneficiats per múltiples càrrecs i paguetes pactades abans que el M.D.P. (molt deplorable president) arribes a ser investit per, el també deplorable, Pere Aragonès i Garcia. Una escena que va remoure les panxes de tots els independentistes catalans, més de 2 milions, en la que es va imposar la medalla de la generalitat a un home que: Va mantenir postura contrària al referèndum Va votar a favor del 155 Va fer una gestió pèssima del Ministeri de Sanitat espanyol (tema mascaretes, per exemple) Està a favor de la devolució de les obres d'art a Sijena. Professa obediència absoluta a les ordres de Pedro Sánchez Va pel món parlant l'idioma de l'imperi a la mínima...